TAL COM HO PENSO

ANY NOU, ETAPA NOVA, BLOC NOU

2011-01-18T06:42:00.000-08:00

M'agraden els nous reptes i m'agrada encetar etapes noves. Avui acabo la tasca que el govern de la VIII legislatura, presidit pel president Montilla em va encomanar. Des d'aquí vull agrair públicament la confiança. Ha estat un honor treballar per al meu país des del govern, un plaer i tot un repte. Una magnifica experiència, també. Personalment estic molt satisfeta de la feina feta i de la que deixo encetada. Etapa nova: toca bloc nou també. He de pensar encara com el faig i com l'organitzo. I com l'anomeno! No tinc pressa. Per a mi el bloc nou ha de continuar sent el que ha estat aquest que ara tanco. Un company que ha estat allà quan he necessitat dir-li alguna cosa. L'espai per expressar aquelles idees, explicar aquelles notícies o actuacions, emetre opinions que en un moment determinat m'han motivat o he volgut dir a persones diferents de les que veig cada dia i amb les que ja comparteixo la quotidianeïtat. Sense presses de calendari, sense imposar-me cap obligació de periodicitat. El bloc és -tot i que estigui a la xarxa- només teu i tu has de dirigir-lo, no ell a tu. Es una opinió, no tothom hi estarà d'acord, òbviament. Però és Tal com ho penso. Apa, doncs, a reveure. Quan tingui la nova adreça la posaré aquí mateix.

UN PAS MES EN LA COL.LABORACIO TRANSVERSAL PER FER AVANÇAR L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN L'ÀMBIT DEL DRET

2010-10-21T12:19:00.000-07:00

Com ja he comentat en alguna altra ocasió, aquesta legislatura s'ha caracteritzat per l'intens treball transversal que hem fet per fer avançar l'ús de la llengua catalana en els àmbits més importants de la societat. El del dret n'és l'exemple paradigmàtic. L'estreta col.laboració entre la Secretaria de Política Lingüística i el Departament de Justícia ha estat clau per haver pogut desenvolupar pas a pas el pla de treball que hem traçat també conjuntament.

El 29 de desembre de 2008 signàvem un acord de col.laboració i un pla de treball amb el Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Alhora treballàvem amb l'acolliment als jutges i fiscals acabats d'arribar, i amb el programa Voluntariat sectorialitzat. El 23 de desembre de 2009 signàvem acord i pla de treball amb el Col.legi de Notaris. El 13 de juliol de 2010 celebràvem conjuntament amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat Mercantil i de Béns Mobles de Catalunya, la signatura de l'acord que ens permetia traçar el pla d'actuació que necessitaven. Dimarts d'aquesta setmana, dia 19 d'octubre de 2009, hem signat el compromís de treballar plegats amb el Consell dels Il.lustres Col.legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya.

Els col.lectius de professionals de l'àmbit del dret i els responsables dels diferents col.legis professionals ens carreguen les piles a tope a cada nou pas que fem conjuntament amb la seua empenta, implicació i corresponsabilitat. És realment agraït treballar plegats, i amb la seua experiència i entusiasme!!!

UN DIVENDRES PLE D'ACTUACIONS INTERESSANTS

2010-10-17T12:18:00.000-07:00

El 15 d'octubre, divendres, hem tingut Lleida dos activitats molt interessants de política lingüística. Vaig tenir l'honor i el goig de participar-hi, en l'una i en l'altra. A primera hora del matí vaig inaugurar, conjuntament amb el president del Consell de Centre i el president del Centre Llatinoamericà una Jornada d'Acolliment Lingüístic. Una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de Lleida i de la Secretaria de Política Lingüística a la qual estaven convidats una cinquantena llarga de professionals de diferents organitzacions que treballen en aquest àmbit. Una jornada de treball intensa en la qual es van presentar diferents iniciatives, com ara les experiències del CNL de Lleida en les tres aules polivalents i multimèdia que té muntades a Lleida, a Cervera i a Tàrrega des de les quals posen a l'abast, des d'una política de proximitat i de treball de l'entorn, l'aprenentatge de la llengua catalana a les persones que encara ni l'entenen ni el parlen. Es va presentar també la darrera inicativa de la Secretaria de Política Lingüística: el Cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic. També es va presentar el curs de ràdio Onescat i la plataforma Espurn@, una magnifica plataforma col.laborativa de treball en xarxa. Tal com vaig dir en la inauguració de les jornades hem d'agrair molt la feina a totes les persones que van organitzar la Jornada, les que van presentar les iniciatives i van treballar tot el dia compartint experiències amb l'esperit de millora que els caracteritza. Tal com vaig dir en la inauguració les trobades periòdiques professionals són imprescindibles. No hi ha avenç sense diàleg, sense intercanvi de parers i maneres de fer; no hi ha seguretat en un mateix sense pors i sense errors; no hi ha seguretat tampoc sense preguntar, compartir i provar. No hi ha perfeccionament sense aprendre dels altres i amb els altres. No hi ha avanç, seguretat ni perfeccionament, ni es pot treballar per resoldre els problemes sense idees, sense assajar coses noves i sense risc, sense innovació.

Pel que fa al Cercador de Recursos, vull dir que n'estem molt satisfets. La de Lleida és la quarta presentació que en fem a diferents sectors i la recepció és realment interessant. Vam sortir amb 400 recursos i la xifra va en augment per la generositat de les persones que elaboren materials, per la necessitat que hi ha de disposar d'un contenidor específic que els aglutini i doni la possibilitat de trobar-los tots en un clic.http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=acolliment&tipusCerca=cerca.acolliment&action=CercaPortals

Neix d’observar la realitat, de palesar la necessitat de dinamitzadors, voluntaris, monitors, etc. de persones no professionals de l’ensenyament de la llengua catalana que en el si de l’associació o organització a la qual pertanyen que desenvolupa activitats d’acollida genèrica de persones adultes immigrants, en qualsevol lloc del territori i en qualsevol moment de l’any, necessiten sovint atendre grups de persones, d’origens diferents, per ensenyar-los els rudiments, les nocions més bàsiques de la llengua catalana perquè puguin començar a entendre i a desenvolupar-se en la ciutat o el poble on han arribat.

Aquestes persones sovint s’adreçaven a la Secretaria i encara més als centres de normalització lingüística a la recerca de suport, materials, idees, assessorament, etc. Ens demanaven com ho faig? Amb què ho faig? Quin material hi ha? Què puc utilitzar? on el puc trobar?

Val a dir, com a reconeixement a aquestes persones que tot i que no tenen perquè tenir coenixements de didàctica, de metodologia perquè no són professional de l’ensenyament, que se n’acaben sortint prou bé. Tanmateix vam pensar que realment hi ha moltes organitzacions i associacions que fan aquesta tasca d’acolliment i que en el cas de l’aprenenatge del català no n’hi havia prou amb les indicacions que els donàvem i que, si ens anaven degotant aquestes demandes, calia suposar que hi havia un buit una inquietud i una necessitat que ens calia cobrir.

La primera raó ha estat, doncs: la necessitat d’ajudar, d’assessorar, de fer fàcil aquesta ajuda i assessorament i posar-la de manera fàcil i ràpida a l’abast de tothom.

Vam comprovar també la diversitat sinó també la dispersió de materials i recursos existents. Sovint a la resposta què hi ha? responem hi ha de tot, segur que el que busques ho trobes. Realment en aquests moments hi ha molts recursos i materials que s’han anat elaborant, però estan dispersos en webs diverses, estan a mans dels seus propis creadors, en ocasions no se sap on ni com localitzar-los, etc. Vam pensar que per fer encara més fàcil i útil l’assessorament, calia organitzar un espai aquesta quantitat de recursos per tal que la persona interessada els pogués trobar ordenats i sistematitzats.

La segona raó va estar doncs, la voluntat de facilitar la recerca, d’atançar els recursos existents a qui els pogués necessitar, de fer-li fàcil, ordenant-los i sistematitzant-los

Vam pensar també que com que les persones que feien aquest primer acolliment lingüístic no tenien perquè tenir nocions de metodologia ni didàctica, els podria ser útil tenir una orientació metodològica que els pugués orientar segons els grups que tinguessin i les llengües d’origen que aquests tinguessin.

La tercera raó va estar, doncs, posar a disposició d’aquestes persones orientacions de metodologia bàsica que els ajudés a fer més fàcil la seua feina i sobretot que els donés més seguretat.

Finalment, vam pensar que si volíem -com volíem- arribar a tothom, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, de manera ràpida, àgil- ens calia fer-ho aprofitant les noves tecnologies, per tant elaborant un cercador en un espai web.

La quarta, per tant, és la voluntat d’agilitat, d’arribar a tothom en qualsevol circumstància i donar-los més autonomia de treball.

I, encara ens hi va empényer una altra cosa, i aquesta farà la quarta raó per la qual vam encetar el projecte de desenvolupar el cercador de recursos, que és la necessitat que observàvem de compartir materials, recursos, d’incentivar l’elaboració de nous materials per a necessitats específiques, la necessitat de posar-los en un espai comú que eviti el que passa massa sovint que davant d’una necessitat creem una cosa nova sense saber que potser algú ja l’ha creat abans. La socialització del coneixement, el treball compartit i coordinat és una altra raó –i no petita- per la qual ens hem plantejat aquest cercador que s'afegeix a la quantitat important de recursos de la Secretaria de Política Lingüística. http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Acolliment/arxius/09febr_TA_recursosacollimentling.pdf

La segona activitat del divendres dia 15, que va ser per a mi especialment emotiva, va ser la Jornada "L'ús del català a la Justicia, organitzada pel Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Després de la benvinguda del president del Col.legi d'Advocats de Lleida i de la presidenta del CICAC, conjuntament amb Isidor Garcia, director general de Recursos del Departament de Justícia, Josep Canició, degà de Tortosa i president de la Comissió de Llengua, vam poder explicar la tasca que hem fet aquesta legislatura pel foment del coneixement i de l'ús de la llengua catalana de l'àmbit de la Justícia. Tal com vaig dir, mai com en aquesta legislatura s'ha enfocat la política lingüística com una actuació transversal i mai s'ha treballat tant, i de manera més coordinada i efectiva, en aquest àmbit. Va ser un plaer immens, poder explicar a Lleida, els convenis signats amb advocats, notaris, procuradors, registradors; la tasca feta amb fiscals i jutges; la iniciativa engegada en el si de l'Observatori de la Justícia, de crear un grup de treball estable sobre l'ús de les llengües, en el qual participen representants dels diferents operadors jurídics, de la universitat, del Ministerio de Justícia, del Departament de Justícia i de la Secretaria de Política Lingüística. Va ser realment interessant poder explicar que, en el marc d'aquest grup de treball, hem consensuat un document de Pacte per als usos de les llengües oficials de l'àmbit del dret. Entre les persones que hi van assistir hi havia també les persones col.laboradores entusiastes que han treballat en aquest tema del CICAC, el departament de Justícia i la Secretaria, la Maria Vergés, l'Elisabet Samarra, la Carme Egea, l'Anna Valera... vam poder agrair-los públicament el suport i la dedicació constant als projectes i a les idees innovadores. Sense aquest equip res hagues estat possible. Un altre cop gràcies de cor.

La Jornada va continuar amb una superinteressant taula rodona en la qual van participar el president de l'Audiència de Lleida, Francesc Segura; l'advocada Magda Oronich i l'advocat de Lleida Simeó Miquel. Tots tres van coincidir en diferents idees. En poso en valor 4: 1. optimisme: No hi ha raó per no usar la llengua catalana, no només és possible sinó que és fàcil: fora pors. 2. realisme: Queda feina per fer, i tòpics i inèrcies per véncer encara. 3. responsabilitats: la responsabilitat de l'avenç és compartida: advocats, professionals i institucions. cal treballar alhora. 4. enfocament correcte: La metodologia que s'està desenvolupant en aquest moment des de la SPL i el Dept de Justícia és l'adequada.

Però el moment més emocionant va arribar al migdia. Amb el lliurament del VIè Premi Agustí Juandó Royo. Un premi que honora la tasca de promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia a aquelles persones, organitzacions, etc. que dediquen un esforç important a aquesta feina. El premi en aquesta edició va ser per l'Antonia Forrellad Bracons, advocada de la ciutat de Lleida, amiga i companya de trinxera durant molt anys. Un premi merescudíssim -ja era hora! va ser la frase que més en va sentir quan es va llegir els mèrits que avalen aquest premi.

A banda de tot el que es va dir, per a mi l'Antònia representa l'esforç, la tossuderia, el rigor, la qualitat lingüística, la passió per una feina que l'apassiona i en la que creu profundament. I, alhora, l'Antònia representa la senzillesa, la normalitat i la bonhomia. Moltíssimes felicitats!! I felicitats al CICAC i al Col.legi d'Advocats de Lleida per haver encertat de ple amb aquest premi!

JOSE ANTONIO LABORDETA: UN ARAGONÈS ENTRANYABLE!!

2010-09-20T07:31:00.000-07:00

Càncer és una paraula de les que realment fan por . Abans se'n parlava poc i quan hom s'hi havia de referir se'n deia tenir un mal dolent. Actualment els eufemismes s'utilitzen poc i es diu la paraula sencera i concreta. Posar-li nom, i anomenar-la sense complexos, és una manera de plantar cara, lluitar i també de véncer, com a mínim d'intentar-ho. Qui no ha sentit molt a la vora -personalment o en la família o en els amics- el pas d'aquesta malaltia? Sortosament la nostra és una societat molt avançada i la medicina que tenim té una qualitat altíssima i la investigació i els magnífics i preparats professionals que tenim fan que fins i tot les malalties més greus tinguin cura o pal.liació. Malauradament, però, l'hora de la mort de cadascú no se sap on està escrita, ni tan sols si està escrita en algun lloc, i arriba quan arriba. Quan toca un ser estimat el buit és immens i no hi ha paraules per descriure el que sents i el que et passa pel cap. Quan toca una persona que no has conegut personalment però que t'ha deixat empremta i que a més a més n'ha deixat en tota una -o dos, o més encara- generacions, la sensació és d'una manera o altra la mateixa o semblant. És com si t'arrenquessin d'arrel una de les coses valuoses que t'han servit de referents, que d'alguna manera t'han ensenyat a ser, a entendre, a viure en definitiva.

Aquest sentiment el tens envers els grans personatges. I quan passa, a vegades l'homenatge que els fas és el silenci i et guardes per tu mateix el que sents i el que et passa. Es un homenatge íntim. A vegades -ves a saber perquè, o potser sí que ho saps però no ho vols compartir- tens necessitat de dir alguna cosa pública.

La mort de José Antonio Labordeta -polític, cantant, intel.lectual, poeta i sobretot...Persona amb majúscules- m'ha remogut diverses coses de l'ànima molt en el fons.

Avui els seus conciutadans aragonesos s'han reunit per cantar de manera espontània el seu cant per la Llibertat, amb llagrimes i somriures, amb tristesa i alegria, amb desconcert i esperança... Una cadena de televisió després de donar aquesta notícia impactant i íntima de tot un poble que homenatja un conciutadà bo de la manera que ell segurament hagués volgut -cantant les seues cançons (com deixa també Martí Pol: quan me mori, parleu de mi, dieu-me i viure en les vostres paraules cada cop que m'anomeneu)- ha fet el recorregut per l'avenç de la ultradreta a Europa i l'avenç que està fent el discurs xenòfob més populista i més pervers, que enfronta persones contra persones, idees contra idees, llibertats contra llibertats, de manera absolutament gratuïta i inconscient. He pensat que Labordeta estaria demanant a crits que cantéssim les seues cançons de llibertat, fetes no pas des de la idea d'una societat fragmentada ni enfrontada sinó des de la convivència, el respecte, l'educació, el reconeixement de les persones, dels seus drets i deures, i, especialment, molt especialment des de la intel.ligència de l'anàlisi, el coneixement i la formació. Vagi per ell, en homenatge seu perquè conservem tots plegats el sentit comú, perquè no perdem el nord, perquè tinguem sempre la història passada present, perquè no oblidem què han fet els poders xenòfobs i de la dreta dura a Europa i perquè continuem el rumb ferm cap a les llibertats de l'individu, cap al respecte, cap al benestar... En aquests temps que sembla que les idees separatistes, confrontadores i populistes que són facilones i gratuïtes de fer perquè no comporten responsabilitats, estan, com diria aquell, a la page, recordar els esforços de les persones que han lliutat contra els totalitarismes i han dedicat la seua vida a treballar pels drets de tota la societat, no només d'un grup, és més que mai necessari i imprescindible. Vagi per ell!!

José Antonio La Bordeta cantant la seua canço més famosa: el cant a la llibertat

http://www.youtube.com/watch?v=Oa9S_9pbzKE&feature=related

Si no recordeu la lletra, us la recordo.

Canto a libertad

Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)

Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad

Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad

Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad

También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser

Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad

A L'ESTIU BARCELONA T'ACULL. UN MAGNIFIC PROGRAMA QUE VAM CLOURE AHIR!

2010-09-19T04:28:00.000-07:00

Ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb la presidència de l'alcalde de la ciutat Jordi Hereu, i de la regidora de Benestar, Imma Moraleda i el comissionat per la Immigració, Dani de Torres, amb l'Assumpta Bailach, directora del Consorci de Biblioteques i amb la responsable del Consorci d'Educació de Barcelona vaig tenir la satisfacció de participar en la cloenda de la segona edició del programa A l'estiu Barcelona t'acull.

A la foto veieu el saló buit, perquè encara no tinc les de l'acte, però ahir a la tarda -tot i que era dissabte i plovisquejava ben bonic a Barcelona- estava de gom a gom, de nois i noies, pares i famílies, de diferents nacionalitats. Va ser un acte realment emocionant, entranyable. L'alcalde els va parlar des del cor d'una persona que viu i s'estima la ciutat i els seus habitants, com només pot parlar un alcalde a les persones -que com les que hi havia al Saló de Cent- manifesten que volen formar part de la ciutat com un ciutadà més. "Des d'ara formeu part ja del futur de Barcelona". L'emoció se'ls notava a flor de pell quan un rera l'altre rebien l'aplaudiment d'amics i familiars i el diploma que els acreditava que havien passat un parell de mesos treballant, aprenent, coneixent la ciutat en el programa A l'estiu, Barcelona t'acull. El Saló de Cent ple de goma gom, un magnífic i emblemàtic escenari per a cloure una magnifica activitat.

visitant el Parc Güell. Font El Periodico de Catalunya

Molts d'ells feia pocs mesos que havien arribat a Barcelona, per reagrupament, i no sabien què s'hi trobarien. Alguns no volien venir del país d'on estaven. A Barcelona hi tenien la mare o el pare o part de la família, però al seu lloc d'origen (Perú, Equador, Bolívia, Pakistan, Colòmbia, Filipines, República Dominicana, Ucraïna, Marroc i Xina) hi havia la seua vida fins aleshores: part de la família, els amics, els llocs coneguts i estimats, les rutines i també somnis i esperances.

El reagrupament va portar a Barcelona poc abans de l'estiu a aquests 133 nens i nenes, nois i noies, d'entre 12 i 18 anys. Com l'any 2009 -que vam fer la primera edició-, quan van arribar es van trobar acollits -durant els mesos de juliol i agost- per un programa, educatiu i lúdic, multidisciplinar que té com a objectius que aprenguin llengua catalana i que s'incorporin a la ciutat coneixent-la, que coneguin l'entorn que a partir d'ara serà el seu, que coneguin els equipaments, que facin seues les biblioteques, el sistema educatiu, les entitats, els costums, que facin amics, que tinguin una imatge pròxima de la ciutat i que s'hi comencin a trobar bé.

A l'estiu Barcelona t'acull és un projecte sorgit d'una idea del Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, dins el programa de Reagrupament que tira endavant des de fa anys, al qual tant el Consorci de Biblioteques com nosaltres, la Secretaria de Política Lingüística, ens vam abocar amb passió des del primer moment perquè vam creure que era una idea no només magnífica sinó necessària. Conjuntament amb un equip magnific de tècniques i tècnics que l'han fet possible, l'hem desenvolupat des del convenciment que sumant esforços les iniciatives són infinitament millors i que, a més, ens necessitem tots. La transversalitat no només s'ha de teoritzar sinó que s'ha de practicar. Aquest any 2010 al projecte s'hi ha incorporat el Consorci d'Educació de Barcelona, el qual hi juga un paper fonamental ja que aquests nens i nenes s'han d'incorporar al nostre sistema educatiu al mes de setembre. L'aprenentatge de l'idioma que comencen a fer en aquest programa, les estratègies que aprenen, els itineraris que comencen a desenvolupar, els hàbits i costums als quals s'atancen amb diferents activitats, amb monitors especialitzats, són eines que els han de permetre iniciar el seu viatge educatiu amb millors condicions i amb més seguretat.

Van parlar també els protagonistes directes: un nen i una nena, una mare i un dels monitors. Bones experiències, pors vençudes, amics nous, estima a la ciutat, descobertes que no s'esperaven, amistat, gratitud... van ser paraules que es van repetir en les intervencions. Un acte realment bonic i emotiu, amb una cuidada posada en escena, en un marc incomparable. Un acte que recordaran sempre. N'estic convençuda.

LA IMPLICACIO DE LA REPUBLICA DOMINICANA EN EL BENESTAR DE LES PERSONES DE LA REPUBLICA QUE VENEN A CATALUNYA, UN PAS MÉS

2010-05-14T10:57:00.000-07:00

Al llarg d'aquests anys he parlat molt poc en aquest espai de l'activitat de la Secretaria de Política Lingüística. Una feina intensa, sensata, proactiva, dialogada i transversal. Feta colze a colze amb els sectors, els departaments, els operadors, els agents, analitzant necessitats i posant fil a l'agulla per fer de les dificultats possibilitats i dels reptes oportunitats. Oportunitats de servei i de col.laboració conjunta. Avui trenco aquesta tendència perquè és una data significativa. Hem celebrat la signatura d'un conveni de col.laboració que m'omple de satisfacció, no només en el terreny personal sinó també per l'equip de persones que hi ha estat treballant i l'ha fet possible. Un conveni important, no només pel seu contingut sinó pel que representa.

La cònsol de la República Dominicana i el secretari de Política Lingüística, en presència del Vicepresident de la Generalitat, de la vicecònsol de la República Dominicana, de mi mateixa, com a directora de Planificació i Foment, i de l'equip entusiasta de la SPL i del Consolat que hi ha treballat (la Mar, l'Elena, el Matias, la Dolors, i més recentment la Denise i la Mònica) han signat un acord de col.laboració que possibilitarà que el consolat lideri, amb el suport de la SPL, un seguit d'actuacions adreçades a informar les persones de la República que arribin a Catalunya, que ja hi visquin, o que vulguin venir a establir-s'hi o a estudiar,

La materialització d'aquesta signatura és la concreció d'una línia estratègica engegada des de la direcció de Planificació i Foment -justament val a dir-ho a partir d'una conversa informal, però intensa i apassionada, fa mesos amb la Rocio Pichardo cònsol de la República Dominicana d'on va sortir la necessitat d'engegar una iniciativa en aquest sentit- que té per objectiu la implicació dels consolats en la política lingüística, entesa aquesta com una política social per al benestar dels ciutadans. Per treballar la cohesió social, i facilitar a les persones que arriben a Catalunya, o estan preparant el seu projecte de viatge migratori, la integració a la nova societat, és imprescindible que tinguin canals d'informació que els ajudin a conèixer la nova societat, i especialment la realitat lingüística amb què es trobaran, i eines i recursos disponibles, a l'abast i fàcils d'utilitzar que els permetin familiaritzar-se amb la llengua catalana abans del viatge o immediatament en el moment que arriben aquí. Malauradament, massa sovint, les persones que venen de fora no saben que tenim dos llengües, que la llengua catalana és viva, de coneixement i ús imprescindible en els pobles i ciutats, i quan arriben aquí a la problemàtica i dificultats de la immigració s'hi afegeix també el problema comunicatiu que suposa ignorar la llengua d'ús habitual. El consolat disposarà d'un espai físic i virtual d'informació i acollida lingüística, a la seu del Consolat i a la seua web. Des de la web, els destinataris són les persones que volen venir a Catalunya, i hi trobaran tota la informació que necessitin per ublicar-se i entendre el país on van a viure, de manera prèvia. Des del Consolat els ciutadans que s'hi adrecen per buscar qualsevol tipus d'informació tindran a partir d'ara també informació i assessorament sobre la situació, les eines i recursos que els poden fer més fàcil la comprensió de la realitat lingüística catalana l'aprenentatge de la llengua pròpia que els és desconeguda en arribar.

El paper dels consolats en aquesta tasca d'informació, de sensibiliutzació, de guiatge de les persones que arriben en les particularitats de la societat catalana és vital i imprescindible. I ho és a dos nivells: com a element referencial que són per a les persones que volen /o han de venir, i com a element de suport per a les persones que ja són aquí. El paper dels consolats en la sensibilització dels seus conciutadans dels valors socials, comunicatius, vitals, relacionals, laborals, de l'aprenentatge de la llengua, tant per als joves com per als adults, és cabdal.

Per això em satisfà molt la signatura de l'acord d'avui. Perquè ha estat una tasca de disseny i preparació no pas curta, intensa, i feta amb la col.laboració, l'entusiasme i la complicitat absoluta de la cònsol i del seu equip. Cap iniciativa és possible si no hi ha persones que se la creuen, la fan seua i la lideren. I aquest és un cas paradigmàtic en positiu.

Em satisfà molt la feina feta i especialment la que queda per fer i hem simbolitzat avui amb l'acte de signatura. Perquè és donar resposta a una inquietud, a una necessitat observada, per part de la consol i del seu equip: la necessitat de ser proactius, de ser també un espai de suport i referent per als seues conciutadans en un tema tant important per a ells com és arribar a la plena competència lingüística que necessiten, com a membres que ja són de la comunitat catalana.

La signatura d'avui és tot just l'inici del treball que hi ha per fer. Amb el Consolat de la República desenvoluparem les actuacions que han estat acordades. Paral.lelament, continuarem desenvolupant l'estratègia de treball conjunt i d'implicació dels consolats dels països dels quals hi ha més habitants a Catalunya: Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, Perú, Marroc i Rumania.

Un projecte engrescador, interessant i necessari que tot just avui ha començat a donar el primer fruit. I com tots els primers fruits, que són molt desitjats, l'hem viscut amb intensitat.

MARIUS TORRES I EL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA A LLEIDA

2010-05-14T09:57:00.000-07:00

Enguany Lleida, la meua ciutat, commemora l'any Marius Torres. La web de presentació del Centenari comença dient: L’any 1910, al carrer Major de la ciutat de Lleida, un 30 d’agost, naixia Màrius Torres. El nom del poeta sempre ha estat un referent de la nostra ciutat, un emblema de Lleida. Ara, Lleida sencera, a l’uníson, li vol retre homenatge i vol fer passos perquè l’obra del nostre autor més reconegut arreu sigui definitivament difosa de forma universal, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Totes les institucions de la ciutat, les entitats culturals i el teixit civil hi tenen cabuda en aquest objectiu comú, perquè sumant esforços i inquietuds vencerem l’oblit que el propi poeta esmentava en un dels seus versos i que en primera persona deia: “ jo vull la pau, però no l’oblit”.      http://mariustorres.paeria.cat/ca/any-marius-torres

Marius Torres deu estar molt content perquè no només els que l'hem llegit i recitat des de petits el recordem sinò que ha passat ja a formar part del patrimoni cultural que han fet seu les persones que, tot no havent nascut a la ciutat han adoptat la ciutat de Lleida, les seues llengües, el català i la cultura local (local i universal alhora) com a pròpies.

La mostra d'això que dic: una que m'omple d'orgull a diferents nivels i per diversos motius personals i professionals. Encara que faci uns dies que es va dur a terme és tant atemporal i important que vull destacar-la en el meu blog. L'activitat Recitem Torres. No va ser un recital més. No és, perquè els mitjans virtuals fan que la veu i les paraules romanguin encara en l'espai temporal com si escoltéssim en directe. I no va ser un recital qualsevol perquè van ser un Màrius Torres inèdit. Els seus poemes més emblemàtics van ser viscuts i dits  per  alumnes del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Alumnes estudiants de llengua catalana, no nascuts a la ciutat de Lleida, vinguts d'arreu del món, lleidatans d'adopció. Persones que van fer seu el poeta, els seus versos, i el van actualitzar amb  les pròpies sensacions i els missatges vitals i gestuals.

Sempre dic que les persones que arriben a Catalunya i que coneixen les nostres comarques i les fan seues, que van a aprendre català, ens donen moltes lliçons a les persones que hem nascut aquí. Mai els agraïrem prou la seua generositat a triar el bo i millor de la nostra cultura i fer-la també seua. I ho fan amb un respecte i implicació molt més gran que la que nosaltres acostumem a posar en la seua. Ens donen exemple i ens ensenyen coses. Els i les lleidatans que reciten Màrius en aquesta actuació ho fan des del sentiment de qui ha trobat un tresor i el comparteix. El comparteix amb nosaltres, justament, oferir-nos la seua interpretació passada pel filtre -important, profund, sensible- del seu bagatge cultural, ric i complex.

http://www.youtube.com/cpnlcat

(obriu aquesta pàgina i cliqueu damunt de Recital de Màrius Torres del Centre de Normalització Lingüística de Lleida..)

Els avantatges de les noves tecnologies fan que aquella declamació que es va fer el dia 21 d'abril, sigui encara viva, present i accessible, com si es fes ara mateix. Us convido a gaudir-ne. Escolteu atentament, poseu a un nivell mitjà el so i deixeu-vos seduir per les paraules del poeta lleidatà universal....

                                                                                                                    .........jo vull la pau.....

ES JUSTAMENT DE LA VIDA (EN LLIBERTAT) DEL QUE ESTEM PARLANT.

2010-03-12T06:02:00.000-08:00

Sóc demòcrata convençuda i per tant defenso que tothom pot, i ha de, defensar les seues Idees. I dic Idees, amb majúscula, això és els convenciments, els arguments racionals, les postures raonades, convençudes, les creences sobre les que cal lluitar per una societat millor. Construïm la democracia justament amb aquest intercanvi d’idees amb la participació de tothom i del diàleg. Però em revolten les simplificacions interessades, les tergiversacions i la utilització manipulada, populista i particularista que es fa de grans temes socials sobre els quals els generadors d’opinió -i/o els que pretenen ser-ho- haurien de dedicar anàlisi, reflexió i sobretot rigor.

El tractament abusiu, desproporcionat, que està fent l’església més retrògrada sobre el tema de l’avortament em sembla per dir-ho suau fora de lloc, buscant el conflicte social, de manera gratuïta, sense cap base fonamentada ni consistent, anant força més enllà del que correspondria a una església que, de veritat estés preocupada per la familia, per la gent, per la societat i per la vida.

La primera constatació que cal tenir en compte és que cal dir les coses pel seu nom. No hi ha cap llei de l’avortament. La llei que va aprovar el Senat fa unes setmanes és diu Llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs. Cal subratllar-ho perquè els noms diuen molt de les coses. La Llei és un avenç en drets, una llei acostada a la realitat i a la societat actual, a la que existeix i a la que les dones, les noies, les adolescents... viuen dia a dia, no a una falsa realitat somniada o la que es mira amb ulleres fosques, com fan alguns.

Salut sexual, imprescindible arreu però especialmente en els països que perpetuen les dobles moralitats com una bona pràctica. Els adolescents, els adults, tothom han de tenir dret a la formació i a la información continua sobre la sexualitat, sobre els mètodes de mantener una vida sexual sense riscos. Sense discrimacions, amb accés als mètodes anticonceptius, amb la regulació sanitària i les mesures convenients.

Interrupció voluntària de l’embaràs. Que hi ha més a favor de la vida que poder decidir lliurement si vull (o puc) o no tenir un fill? Què hi ha més a favor de la vida que evitar embarassos no desitjats, perills per a la mare, transtorns per a un fill no volgut i un llarg etcètera.

Sempre m’ha fet molta gràcia l’obsessió dels bisbes a decidir sobre una cosa que ignoren tant com la maternitat d’una dona. No és l’únic exemple, és cert, però aquest específicament, si hi pensem , no deixa de ser còmic. Qui pot defensar més la vida que les dones que són les que pareixen els seus fills? Qui pot defensar més la vida que les parelles que decideixen i també les que no decideixen tenir fills? Perquè permeteu-me dir-ho, defensar la vida no és només defensar que algú neixi i ja està. Defensar la vida no és només –com sembla que fa l’església- defensar el fet biològic. Defensar la vida és també reflexió i convenciment, és amor, és afecte, és oportunitat, planificar quan es pot i quan no. Quan és convenient i quan no. Perquè vull la millor vida per a aquell a qui li dono quan el pareixo: nen o nena. El concepte vida té part de respiració, biològica, però aquesta no és tota: la vida té sobretot i especialmente una part social que comença per l’afectivitat i continua amb el lloc i el paper social i tots els components imprescindibles per viure en societat. La vida és una cosa molt més complexa que la que planteja l’església.

La llei, de manera interessada, s’ha reduït mediàticament a part d'un article que és l’únic que s’ha discutit publicament en grans titulars (sobre el qual hi ha hagut canvis interessants,). Per això, perquè en una societat democràtica el que val la pena é sanar a les fonts directes i treure les pròpies conclusions no decantades per la mirada d’altri, és oportú llegir el text de la llei sencer.

La segona constatació, la manipulació. Les imatges que acostuma a utilizar en le seues campanyes i tots els components del màrqueting són premeditadament enganyosos per crear confusió. A les fotografies em remeto. La darrera, la de la campanya que s’acaba d’anunciar sota el crit de És mi vida. Está en tus manos. Un nen preciós, de setmanes apareix com la víctima de la legislació. No tinc qualificatius. No tot val ni en nom de la fe, ni en nom de la vida… ni en nom de la política… perquè és política –i partidista- el que fa l’església… més que vetllar realment per una vida digna, en llibertat, dels pares, mares i la familia tota com es pretén amb el debat i la legislació que acaba de néixer.

La tercera constatació, la desorientació. La meua, vull dir de desorientació, jo crec que també d’aquest sector de l’església però ells deuen creure que no. M’explico, el que em desorienta: oficialment es diu que es gastarà 150.000 euros en aquesta campanya que posarà anuncis i tanques publicitàries. Quan ho he llegit, no he pogut deixar de pensar amb uns mossens d’unes parròquies de la meua ciutat que relataven no fa gaires dies les seues trisèries amb la quantitat de persones a les quals han de donar suport i ajuda en uns moments de crisi en els quals hi ha persones que ho estan passant malament. Pensava en l'homenatge verbal que feien a les persones que donen el que poden –diners, menjar- perquè ells i les persones voluntàries reparteixin una mica de tranquil.litat en forma de dinar, berenar o de sopar alguns dies a la semana. Pensava en el seu relat que es dolia de la manca de recursos econòmics. Pensava en aquest mossèn que, com tants altres, estan realment treballant per la vida, també per les que han de néixer, als quals una mica d’aquests 150.000 euros que l’església llançarà - per un posicionament polític determinat, no pas pensant en el conjunt de la societat- els aniria realment mol bé. Aquesta és justament l'església que crec orientada: la que s'implica, la que ajuda, la que escolta a la seua comunitat, la que dóna resposta als seus problemes en la mesura de les seues possibilitats.

Per a mi l’enfocament actual que uns sectors de l'església fas de tot aquest tema és del tot, i perillosament, erràtic perquè enlloc d'informar confronta, perquè enlloc de buscar el diàleg es radicalitza i es fa el sord. Els valors cristians que a mi em van ensenyar no anaven pas per aquí. Aquestes posicions no ajuden gens a una correcta i democràtica defensa de la Vida i de la Maternitat, amb majúscules, digna, plena i en llibertat, com les entenc jo.

Un segle de commemoració del 8 de març, com a Dia Internacional de les Dones.. una colla de millores aconseguides, una colla de reptes per aconseguir... no només per ser dona, sinó per ser persona.

2010-03-08T08:57:00.000-08:00

Avui vuit de març, a una bona part de poblacions i ciutats del món democràtic se celebren actes de commemoració. 100 anys que la socialista Clara Zetkin va proposar aquesta celebració per promoure el sufragi universal femení, 30 anys de l'adopció de la Convenció per eliminar la discriminació contra les dones i 15 anys de la creació de la Plataforma d'Acció de Beijing. Popularment, parlem del dia de la dona treballadora, per reivindicar la situació encara de d'invisibilitat en què les dones tenen respecte els homes, la situació de discriminació real que encara els afecta respecte els salaris, etc. Avui s'han sentit arreu discursos, intervencions fetes per dones i per homes contra aquesta discriminació i aquesta invisibilitat. És important que sigui un dia en el qual no sigui exclusivament fet, dit i reivindicat per les dones. Aquest no és un dia dedicat a una minoria que es queixa: és un dia dedicat a una part important de la població, més de la meitat, que reclama, conjuntament, a la vora de, amb l'altra meitat, el seu paper social. En igualtat de deures -que ja té i els compleix- i en igualtat de drets, que té també sobre el paper sens dubte. Sortosament, estem en una societat democràtica que garanteix drets i proclama la no discriminació. La pràctica no deixa de ser un pèl diferent i per això la commemoració d'aquest dia té encara sentit. Per raons culturals, de diferenciació social, per costums enquistades, la major part de vegades, la conformació de la trajectòria vital, de la biografia professional d'una dona és més difícil i complexa. La biografia personal, laboral i vital de qualsevol persona depèn d'una sèrie d'elements personals - competència personal, ganes, expectatives, esforç, sort. etc. - i alhora d'una colla d'elements socials -lloc de naixement, estatus familiar i social, cultura, capital social, encaix social, estereotips, oportunitats, etc. Les dones afegeixen a aquests encara alguns elements particulars que estan en l'esfera dels estereotips culturals que encara els afecten i de la càrrega de responsabilitat afegida que porten històricament afegida en tant que dona, de formar la família, de portar en exclusiva l'atribut de la maternitat.

Els canvis que costen més són els que tenen a veure amb aspectes culturals, i en aquest terreny queda un camp immens per córrer. Tant per a les dones com per als homes. Perquè la societat és una construcció humana feta dia a dia, amb el conjunt i la participació de tothom que en forma part. Els canvis socials perquè realment esdevinguin canvis, no n'hi ha prou amb reivindicar-los cada any, cal voler-los, cal empenyer-los, cal practicar-los i no només de paraula, sinó amb fets. I aquest voler, empényer, practicar... cal que sigui fet per tota la societat, no només les dones, sinó les dones i/amb els homes. I no pas perquè aquest sigui un guany per a la dona, que ho és indiscutiblement, sinó perquè és un guany col.lectiu que afecta tant a les unes com als altres. La societat, la societat democràtica que volem i per a la qual lluitem no és possible si es pensa com una sèrie d'individus o de grups aïllats. Com deia Pericles, hi ha dos models de societat, aquella en la qual marxen bé els individus considerats de manera individual i aquella que marxa bé col.lectivament. Em situo en aquest darrera idea. L'avanç de les dones no és només un avenç restringit, grupal, és un avenç de i per a tota la societat. No vivim soles, aïllades, no hi volem viure perquè som individus socials, i en tant que individus socials reclamem lloc, espai, responsabilitat, presència... perquè som dones, però sobretot i especialment perquè som persones, individus socials, i part fonamental -ment, idea, pensament, tasca, acció..- de la conformació d'una societat lliure i democràtica.

Al 2010 reptes importants de present. A les dificultats existents encara, tot i els guanys aconseguits que es veuen especialment si fem una ullada enrera i comparem la situació amb deu, vint, trenta anys enrera, s'afegeixen les dificultats d'una societat complexa, diversa, amb més mirades de dona, amb més mirades culturals sobre la dona -no totes coincidents, no totes democràtiques. El futur que imaginem, el futur que vulguem construir, l'hem de començar a bastir en aquest moment. Aquesta diada que té veu i reiovindicació de dona, ha de ser també la de totes les dones. Occidentals i sobretot les no occidentals d'origen que ja ho són en la mesura que viuen aquí, amb nosaltres. No n'he vist en les celebracions d'avui. S'imposa una reflexió i una obertura cap a elles. Amb elles. I amb ells. També són part de la societat, aquesta societat també és la seua. La seua veu compta i els seus drets també són imprescindibles.

Llegeix el manifest del psc sobre el dia Internacional de les dones. El pots trobar en aquesta adreça:
http://www.socialistes.cat/psc/contingut/descarregar/212406/3513908

XXIV ESCOLA D'HIVERN DEL PSC. LIDEREM EL FUTUR

2010-03-08T01:06:00.000-08:00

Avui recupero aquest bloc, després d'un període llarg sense escriure en aquesta finestra oberta, immersa com he estat en les tasques acadèmiques i professionals. I ho faig una mica on el vaig deixar. Si la darrera notícia que vaig comentar era el Congrés, la represa és la magnífica reunió política que vam tenir els i les socialistes a Tarragona en el marc de l'Escola d'Hivern. Una cita anual d'alt nivell polític, de reflexió, de debat al voltant de temes de màxima actualitat i de perspectiva de present i sobretot de futur.

Aquest any l’escola s'ha titulat “Liderem el futur” i s’han organitzat en tres sessions dedicades a debatre tres elements tant interessants com l'anàlisi del present, la prospectiva de futur que es pot endevinar a partir de l'anàlisi del present, les maneres de comunicar-nos. (Eixos de Futur, Imaginar el Futur i Comunicació i Futur). L'Escola és sempre l'oportunitat d'analitzar i debatre amb acadèmics, científics i polítics de referència. En aquesta ocasió vam tenir l'oportunitat d'analitzar altres sistemes de benestar, de la mà d'Heléne Olsson, mirar el moment polític des dels punts de vista de persones tant diferents i de discurs tant apassionant i apassionat com Eduard Punset, Daniel Innerarity i Montserrat Guibernau, Margarita Rivière, Amèlia Valcarcel, entre molts altres. Un cap de setmana intens per als socialistes catalans. Mentre altres formacions polítiques estaven preocupades per les llistes electorals, nosaltres estàvem analitzant els problemes reals, amb persones d'entorns diversos que tenen ment oberta i compromís amb la societat. Política és idees, gestió i sobretot formació contínua. Això és, anàlisi, debat i reflexió. Imprescible per continuar treballant per les prioritats que té en aquests moments la societat. El president Montilla, en la cloenda de l'acte, va deixar clara la tasca: “aplicar el projecte socialista a aquest país que tant ens estimem, on la nostra pàtria són les persones: la prioritat de sortir de la crisi, amb rigor i cohesió; l’objectiu de preparar el país de cara al futur; l’horitzó de l’Estatut; el projecte de Federalisme i entesa amb Espanya; una raó de ser, la justícia social; i el sentiment d’estimar Catalunya”.

http://www.socialistes.cat/psc/Canal-PSC/Arxiu-documental/Discurs-President-Montilla-XXIV-Escola-d-Hivern-del-PSC

ELS CONGRESSOS SOCIALISTES. LES NOSTRES POLITIQUES REFORÇADES I IMPULSADES CAP AL PRESENT I EL FUTUR, AMB PAS FERM I IDEES CLARES

2008-07-20T10:16:00.000-07:00

Aquest mes de juliol ha tingut diferents temes estrella, però sens dubte, el que ha donat la nota protagonista, malauradament, ha estat un cop més la politització de la llengua, i ha quedat demostrat un cop més que hi ha interès per part de sectors determinats per convertir el lingüístic en un debat tensionat, partidari, atiant la conversa de cafè feta des dels budells, enlloc de la reflexió sensata i meditada que cal fer. Han passat moltes coses en aquest sentit aquest juliol, s'han emplenat centenars de pàgines i se n'han dit de tots colors, arribant a la grolleria i la desqualificació personal, gratuïta i injusta. En política cal mesurar molt el que es diu i com es diu, i mesurar les repercussions i les conseqüències. Fer política - i cal recordar-ho un cop i un altre a - és una cosa seriosa, encara que alguns no la diferencien del que és una conversa de cafè. Demanar perdó, a vegades no és suficient.

Si repassem l'hemeroteca d'aquestes setmanes, fins avui, es veu clarament diferenciades dos maneres de mirar la qüestió i dos maneres i sensibilitats d'enfrontar-la: la que fa demagògia, atia manifestos irresponsables, inventa una falsa realitat i en fa bandera, confronta parlants entre parlants, i alimenta la polèmica tirant més llenya al foc i buscant arguments absurds, com que algú es vol carregar la llengua (escoltin, que també és la nostra!!, que no en tenen el monopoli, eh?), o d'altres com que les llengües suposen un perill, entre altres coses, per al turisme. I els és igual posar en un mal peu al sector. El conjunt de la societat els importa gens ni mica. Jo penso que qui diu això deu viatjar poc, perquè justament quan viatges el que vols trobar és diferències, diversitat, heterogenïtat, genuïnitat... no uniformització. Quan viatgem anem a buscar tot lo bo i millor que ens ofereixen els països que anem a visitar... i també anem a buscar les seues llengües, per gaudir-ne, per intentar entendre-les. Els turistes que visiten les poblacions de Catalunya, busquen el que ens caracteritza i els oferim com a característic i propi: la llengua és part de la nostra riquesa. No hi ha cap problema amb el català com ha dit el propi sector ràpidament. L'únic problema és aquell que artificalment i partidisticament es vol crear. I cal no oblidar quines posicions polítiques hi ha darrera.

L'altra manera d'actuar - a les antípodes de l'anterior- és la que treballa amb unitat, per la unitat i la suma, per la cohesió i la construcció d'n projecte comú, inclusiu, la que diu les coses com són, la que no inventa, la que mira una Espanya plural que s'enriqueix amb els valors de totes i cadascuna de les llengües que s'hi parlen. La que anima a les persones que arriben a Catalunya que facin l'esforç d'aprendre català perquè els convé, perquè és útil, perquè és allò nostre que volem compartir amb ells. En aquest sentit, el partit dels socialistes -el PSOE f un parell de caps de setmana i el PSC avui- ha mostrat un cop més la seriositat, la rigorositat, el compromís amb la pluralutat i la defensa de la llengua catalana i ha fet palès un cop més el model d'Espanya que vol, i pel qual treballa. El mes de juliol es va obrir i es tanca amb congressos socialistes potents dels quals cal destacar la potència dels discursos, els posicionaments i les idees sobre aquestes qüestions.

El primer cap de setmana de juliol, el 37 Congrés Federal del PSOE feia públicament i contundentment una defensa unànime del model d'immersió lingüística de Catalunya i un pronunciament explícit sobre el plurilinguisme d'Espanya i el valor i la riquesa que a Espanya li dóna el fet de no ser monolingüe sinó lingüísticament i culturalment variada i diversa. El Congrés Federal va aprovar per unanimitat el document El plurilingüismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional. Un document que proclama idees i fets tant importants com aquests: "La Constitución de 1978 recoge en su texto la concepción plural de España. Se dibuja así un país autonómico. un Estado compuesto con distintas lenguas que marcan una realidad diversa, rica y compleja que tenemos la fortuna de vivir. Somos de los pocos paises que tenemos este patrimonio y por esos sensibilizar, defender y potenciar est realidad es un deber ineludible de todas las instituciones públicas. Se hace necesario velar para que la existencia de esta diversidad no se transforme en enfrentamiento y recelo, sino al contrario, en factor de cohesión y de unión en la diferència. (...) La demas lenguas españolas (además del castellano) son también oficiales en sus respectivas Comunidades Autònomas de acuerdo con sus Estatutos de Autonomia. Esta cooficialidad constitucional-estatutaria debe de ser efectiva, siéndolo con respeto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico sin exclusión. Estas otras lenguas, también españolas y por lo tanto patriomonio de todos necesitas en paralelo una proyección y una protección. No tiene sentido pensar que el castellano debe defenderse de ellas. El fortalecimiento de cualquiera de estas lenguas no va en detrimeto de la otras. No existe, y es un error formularlo en estos términos, una competicición entr lenguas. Porque la construcción plural del Estado no es un juego de suma cero donde lo que gana uno li pierde otro, sino de suma positiva, donde todos ganamos en riqueza cultural. (...) El bilingüismo es el que garantiza la igualdad plena de derechos lingüísticos. (...) Conocer dos lenguas oficiales (además de las extranjeras que se incorporan) hace que seamos mas libres, porque nuestro futuro laboral, las relaciones interpersonales, el nivel de formación y capacitación al que habremos llegado serán mejores. Este modelo permite una mayor integración y una mayor garantía de igualdad de oportunidades (...) Los socialistas no pensamos que las lenguas cooficiales españolas sean unamera anécdota, algfo encomiable con lo que tengamos que convivir pacientemente, porque así lo pensamos y sentimos políticamente y porue así lo establece la Constitución, con la certeza de que ello no va en absoluto en detrimento de la lengua de todos, el castellano. (...) Las lenguas de España están destinadas a unir y no a separar. El lenguahe es el vehícuño para el diálogo, para el conocimiento y para el progreso. Hagamos de la preservación y el impulso de nuestro rico patrimonio lingüístico un motivo mas para unir voluntades, esfuerzo e ilusión en el progreso común de todos los ciudadanos y ciudadanas de España." Vegeu el text sencer clicant aquí.

Avui mateix, els socialistes catalans hem celebrat el nostre 11è Congrés. Tota la ponència traspua el sentit catalanista del partit i el model de respecte lingüístic que propugnem, afermant la defensa de la política de foment per la llengua catalana, afermant el nostre model del país que volem, amb la llengua pròpia, respectuós amb les seues llengües i defensor del caràcter plurilingüe de l'Estat i de la necessitat de suma, com a element d'enriquiment, i de la necessitat de rebutjar tot tipus d'enfrontament per motius lingüístics. Les llengües, per a nosaltres, serveixen per conèixer-se millor, per sumar, per entendre els altres, per sentir-nos més units. No pas per confrontar, ni menys encara per dividir.

Recomano llegir la ponència sencera d'aquest 11è congrés del PSC. Es important. Només un detall. En el capítol Nou Impuls de les polítiques socials, el model de la política lingüística del PSC hi apareix de manera clara i rotunda com una política important de l'estat del benestar actual. "La política lingüística del segle XXI, tal com l'entenem els i les socialistes, no és una política basada en la identitat ni en la confrontació. Per al PSC fer política lingüística significa treballar per garantir les competències lingüístiques de totes les persones que viuen a Catalunya, en català -i aranès a la Val d'Aran- i castellà, i posar les bases perquè a mig termini els ciutadans coneguin fins a dues llengües internacionals més. El coneixement i el domini funcional lingüístic de diverses llengües afavoreix les oportunitats d'accés i de desenvolupament en les complexos entorns laborals i socials, locals i globals. Per al PSC, la política lingüística és doncs una política pública, social, estuctural i bàsica, això és, enfocada a la cohesió social, a la integració, a la mobilitat social i entre territoris, amb l'objectiu de garantir els drets de les persones, i adreçada a la cobertura de les necessitats, diverses també desd el punt de vista lingüístic, de la població. Aquests aspectes afecten directament el benestar de totes les persones que vivim a Catalunya. Com a important exemple de cohesió en l'espai lingüístic, els socialistes volem fer públic el nostre suport a l'establiment de convenis entre els governs de la Generalitat de Catalunya i la Gneralitat Valenciana perquè, de mutu acord i amb la corresponent planificació de l'espectre radioelèctric, les emissions de TVC puguin ser vistes a la Comunitat Valenciana, i les de Canal 9 a Catalunya, en la mateixa linia de l'acord ja subscrit amb les Illes Balears perquè les emissions de TV3 es vegin a les Illes Balears i les de Ib3 a Catalunya".

La comparació entre l'un model de país i un altre es clara, evident i contundent. Els socialistes vam dir en un moment donar, ens estimem més els FETS que no les PARAULES, i el que anem fent són convertir idees que explicitem en fets i en accions positives per al conjunt... la gesticulació, la demagògia, la gesticulació i l'insult irrespectuós... respon a una altra manera de fer les coses... que, sortosament per a les persones que vivim en aquest país, no són les nostres.

EL MEU PRIMER DIA D’AVANT!!!!

2008-05-09T00:17:00.000-07:00

No, no és una falta d’ortografia, no. És que és exactament així: avui és el meu primer dia d’Avant. Són les 7 menys 10 i estic asseguda en un seient amplíssim, puc estirar les cames sense problemes, tinc l’ordinador obert davant meu posat damunt una tauleta que està amagada a la part de darrera del seient de davant. L’he desplegat i ubicat l’ordinador portàtil, és com si estés al despatx realment. Avui he pogut dormir una hora i quart més, he pogut fer un cafè amb llet tranquil.lament mentre esperava l’avís de l’altaveu, m’han saludat unes quantes vegades amb amabilitat abans que entrés al tren: els del control d’equipatges, la noia que m’ha validat el bitllet i una altra que m’ha indicat el número de cotxe i el seient. Començar amb un somriure i un bon dia amables és realment important.

Sí, avui faig el meu primer viatge amb l’Avant, el tren ràpid llançadora que uneix Lleida-Tarragona-Barcelona. Durant tota la meua vida he anat Lleida- Barcelona amb autocar per motius de feina, durant prop de 2 anys he utilitzat diàriament, anada i tornada, aquest mitjà de transport, m’he alçat a les 5 del matí cada dia i he aguantat estoicament a vegades les prop de tres hores de viatge per carretera, les cues immenses d’entrada a Barcelona i l’angoixa diària de no saber si arribarem tard o a l’hora. Res extraordinari, el mateix que tots els soferts lleidatans que no tenim més remei que desplaçar-nos a Barcelona; ho hem fet tota la vida i ho continuarem fent, amb aquella alegria, que dic jo sempre. Ara, avui, després de tant de temps, m’he sentit ja des de primera hora del matí molt bé, m’he sentit una persona ben tractada d’un país i una ciutat importants.

Són les 7 i 5 minuts, acabem de sortir de Lleida. No tinc cap braç de cap veí que em clava el colze. Tinc les cames estirades i posades al reposapeus. L’ordinador no cau, continua obert davant meu sense immutar-se, ara teclejo, ara miro el paisatge. Un luxe de petites coses que només poden entendre els que passen una part important de la seua vida anant amunt i avall en autocars. Sempre he defensat la construcció d’infraestructures públiques de connexió ràpida entre les ciutats espanyoles, catalanes i europees. La comunicació no només et connecta al món sinó que contribueix a obrir-te la ment, cosa important i cada cop més necessària. Per això no entenc els detractors que encara hi ha respecte del tren l’alta velocitat. Els preus és cert que han estat fins aquesta setmana pràcticament un handicap. Ara, però, el tren llançadora té costos realment interessants i competitius. Si hi afegeixes la comoditat i l’estalvi de temps de viatge, no hi ha color. En una fase paral.lela cal treballar per tenir una xarxa de rodalies interna i potent que connecti les petites poblacions i els permeti accedir a la xarxa ràpida amb comoditat. Els guanys són importants: temps, comoditat i un element no menor de caire psicològic: el caràcter. Viatjar comodament et fa tenir una millor predisposició, millor humor.

En aquest dia feliç, que he fet conscientment el salt al cotxe de línia amb qui he compartit una part important de la meua vida, recordo amb un cert enyor els conductors, el personal de la taquilla que m’han atès durant tant i tant de temps, molt amablement tot s’ha de dir per ser justos, a vegades posant cara d’impotència davant una queixa i dient allò de ja ho sabem ja, què hi farem. Saben que no és res personal, ja n’hem parlati saben que tenen la meua gratitud i la meua amistat in eternum per les hores i hores que hem compartit. Però, què us diré? la comoditat és la comoditat. Segur que qualsevol dia coincidim a l’Avant.

Arribem a Sants, una veu alegre en off em dóna les gràcies per haver viatjat en tren. Mentalment, jo les hi dono per haver millorat substancialment la meua qualitat de vida quotidiana. I ho deixo per escrit, aquí. Perquè consti. Amb aquella alegria, i ara de veritat.

NO A LA VIOLENCIA !! CONTRA ELS ATACS A LA DEMOCRÀCIA MÉS DEMOCRÀCIA!!

2008-03-07T10:26:00.000-08:00

Els grups que fan de la violència la seua arma, estan convençuts que la por que generen trastoca la voluntat i l’acció dels individus i els torna persones inactives, captives i conservadores. Estan convençuts que els individus es defensen de la por tornant-se invisibles, amagant-se, desapareixent i acatant la voluntat dels violents com a element de salvaguarda personal... i aquesta invisibilitat i ocultació, quan certament l'aconsegueixen, els fa als violents, als que ho provoquen, més forts.

La sensació de por i el temor són armes poderoses a mans dels que ostenten el poder de la violència, dels que no donen la cara i s’escuden en la seua capacitat per fer mal. Totes les violències són detestables: les verbals i les físiques. Totes cal denunciar-les i véncer-les.

Avui, ETA ha segat una vida innocent. Ha triat un cop més el camí del crim contra el camí del diàleg pacífic i democràtic. Però no se’n sortiran. Espanya és una societat plural, on totes les veus i opinions es poden manifestar i escoltar lliurement amb les regles del joc democràtic. A l’Espanya democràtica no hi ha lloc per als que ataquen les llibertats, per als que atien la por i la violència, sigui física o verbal.

Diguem als assassins, que no ens fan por. Proclamem que nosaltres som el company Isaias Carrasco, del Partit Socialista d’Euskadi. Fem explícit el nostre suport , el nostre condol, a la seua família i als companys que lluiten per la defensa de les llibertats democràtiques al País Basc i a tota Espanya.

Cridem

NO a la violència, SI al diàleg.

NO a la por, SI a la democràcia.

Arraconem els amants de la inestabilitat i la violència amb l’únic llenguatge que els atemoreix i els fa febles: amb la democràcia, amb la participació massiva, amb el vot manifestat lliurement i pensat racionalment. Pel bé de la democràcia que tant ha costat guanyar: diguem NO. No ens aturaran. Com hagués volgut Ernest Lluch, no els donem la satisfacció que vegin una societat que els té por.

No ens fan por. Perquè tenim el millor antídot: el poder de la paraula, el poder del vot, el poder de la llibertat, el poder de la justícia, el poder de la defensa de la convivència. El compromís amb la defensa de la pluralitat.

Avui tots els socialistes estem a Mondragon, amb el pensament, amb el cor, compartint el dolor.

Diumenge, dia 9, anirem a votar pensant en les persones fermes que a Euskadi volen llibertat i convivència, en Isaías Carrasco, en la seua família, en els valors que sempre ha defensat i pels quals l’han mort. Aquests valors són els nostres, els que nosaltres defensem. Tots units no només som més forts: som invencibles. Som demòcrates convençuts, i aquest convenciment, aquesta actitud és més forta que qualsevol violència, qualsevol amenaça, qualsevol por.

Tots els que som democràtes, i defensem la llibertat i

combatim la violència física i verbal,

serem puntuals amb la cita més important, més pacífica i més lliure de la democràcia:

la cita amb les urnes de diumenge 9 de març.

Tots els que som demòcrates i lliutem per la convivència i la justícia; tots els que ens solidaritzem amb l'Isaias, no podem amagar l'arma que tenim més poderosa de totes, contra la por, l'extorsió i la injustícia:

el nostre VOT

I EL PP QUE NO PARA DE DIR MENTIDES AMB EL TEMA DE LA LLENGUA A CATALUNYA!!!

2008-03-04T04:44:00.001-08:00

Ahir, mentre anava sentint Mariano Rajoy al segon debat amb José Luís Rodriguez Zapatero vaig anar passat de la perplexitat, a la ràbia i a la tristesa. Perplexitat perquè Mariano Rajoy continua atacant Catalunya i tota la població que hi viu, de manera impune amb el tema de la persecució de la llengua castellana. Perplexitat perquè dient el que diu deixa clar que aspira a ser president del govern però NO el president de totes les persones que viuen a Espanya. En tot cas, no ho vol ser per a les persones que viuen a Catalunya, si fos així no les atacaria com ho fa. I per extensió, tampoc ho vol ser per a la població de Galícia, ni la del País Basc, ni la de la resta de comunitats on es parla més d’una llengua perquè les acaba atacant a totes. Perplexitat perquè un candidat a president que es posicioni clarament en contra i d’esquena a una part àmplia del territori és com a mínim extravagant.

Ràbia perquè diu mentides que suposo que sap que ho són, però li és igual: tot sigui per atiar la discòrdia. I tristesa per l’espectacle que dóna contínuament de Catalunya cap a l’exterior –els debats ha estat seguits arreu, via televisió internacional i via internet-, una Catalunya que és model de convivència social i lingüística, i que ell maltracta. M’entristeix profundament, perquè la població catalana –que és diversa, plural, multilingüe i respectuosa cap a aquesta diversitat que l’ha conformat amb el seu treball i les seues aportacions i li dóna valor- no s’ho mereix. És profundament injust, profundament demagog, profundament increïble… encara que ja sabem que per al PP tot s’hi val i s’aplica allò de “el fin justifica los medios”.

Ho diré un cop més i en majúscules. A CATALUNYA RES SE SANCIONA , RES ES DENUNCIA PEL FET QUE ESTIGUI EN LLENGUA CASTELLANA. NO ES CERT EL QUE DIU MARIANO RAJOY I NO ES CERT EL QUE DIUEN EL PARTIT POPULAR.

A Catalunya hi ha vigent una legislació lingüística que defensa la llengua catalana perquè està en inferioritat. NO discrimina ni aparta la llengua castellana de cap àmbit. DE CAP. La legislació lingüística vigent, estableix que la retolació fixa ha d’estar almenys en llengua catalana. Es una mesura que garanteix l’ús de les DOS llengües oficials. Cap problema que hi hagi la informació en llengua castellana. Es demana, i es fomenta que hi sigui també la informació en LLENGUA CATALANA, ja que TAMBÉ ÉS LLENGUA OFICIAL A CATALUNYA.

Mariano Rajoy va voler fer un cop d’efecte en el debat d’ahir posant un cas concret. VA FALTAR A LA VERITAT. NO HI HA CAP SANCIÓ PER L’ÚS DE LA LLENGUA CASTELLANA. La legislació vigent demana l’ús de la llengua catalana també. Com un dret dels consumidors, com un dret de la població.

Davant aquestes mentides reiterades i la imatge que està difonent i pregonant de Catalunya i de les catalanes i catalans, responguem-hi amb força el dia 9: amb VOTS perquè volem un president que defensi i treballi per Catalunya. I aquest president no és Mariano Rajoy.

ANUNCIS DE POLITICA LINGUISTICA DEL PP A LLEIDA (2)

2008-03-02T13:03:00.000-08:00

Rajoy anunciava, també a la capital de Segre, un sistema educatiu que fomentés que defensés “la llibertat dels pares per donar als seus fills l’educació que creguin més convenient”.

El PP porta tota la campanya llançant propostes que atempten contra el model de Catalunya integradora i unida que s’ha aconseguit amb l’esforç dels catalans d’origen i dels nous catalans que s’hi han anat sumant i que han anat arribant a Catalunya en diferents onades migratòries. Amb orígens geogràfics diversos, aportant la seua llengua i el seu pòsit cultural diferencial al conjunt i adoptant el català com a llengua seua també.

Tot i que el Partit Popular digui que si guanya les eleccions del dia 9 de març, canviarà el model lingüístic escolar i suprimirà la immersió lingüística, cal reconèixer que decidir un únic model d’escola que garantís el coneixement de les dos llengües oficials i garantís un únic model de societat, va ser un dels acords més positius que es van prendre a Catalunya un cop guanyat l’autogovern.

Un sistema d’immersió lingüística que ha garantit que les noies i els nois surtin de l’educació obligatòria sent competents en les llengües oficials: català i castellà. Un sistema d’immersió que ha construït des del sistema educatiu una única comunitat, cohesionada i integradora que es comunica en català i castellà sense problemes. També en aranès a la Val.

El PP diu que els pares han de tenir la llibertat de donar als seus fills “l’educació que creguin més convenient” com si el dret universal a l’educació fos una opció “a la carta”. El PP continua dient que farà una llei que garanteixi l’ensenyament del castellà, con si això no estés garantit ja. La veritat és que tots els alumnes surten del sistema educatiu sent també competents en llengua castellana.

El PP té una curiosa manera de concebre la llibertat de les persones, una concepció de la llibertat sesgada, que atempta contra el dret fonamental de la garantia de la igualtat de drets i igualtat d’educació com a garantia d’accés a la igualtat d’oportunitats, independentment de l’origen, del sexe, o de la llengua d’identificació familiar.

La formació, la preparació, l'educació, fomenta la llibertat de les persones perquè les dota de sentit crític i possibilitats de triar. La llibertat té una part fonamental en la igualtat d’oportunitats de les persones que els permeti progressar, anar endavant, tenir distintes opcions en què desenvolupar-se com a persona i construir la seua biografia social i personal.

La llibertat que proclama el PP poc té a veure amb el concepte de llibertat que iguala i equilibra, i molt amb la idea de segmentació en funció de desitjos i possibilitats particulars, no generals.

ANUNCIS DE POLITICA LINGUISTICA DEL PP A LLEIDA (1)

2008-03-02T12:55:00.000-08:00

Lleida, pel que sembla, s’ha convertit durant aquesta campanya electoral en un lloc d’inspiració per al PP que hi ha formulat algunes de les seues propostes estrella en política lingüística. La primera va ser la d’Esperanza Aguirre: obrir una escola on es pugui estudiar en català a Madrid, això sí si hi ha prous alumnes.

A banda que es pugui creure o no que ho pensi fer encara que "hi hagi prous alumnes",hi ha una reflexió que voldria fer sobre la proposta que no és pas en el fons una proposta innocent.

Es important que els nens i nenes de Madrid, i les persones adultes, tinguin l’oportunitat d’aprendre llengua catalana, i basc i gallec, i aranès i totes les llengües que els siguin interessants i útils per desenvolupar-se plenament i per poder desplaçar-se amb tranquil.litat per tot el territori espanyol i també per l’estranger. És important que coneguin la pluralitat lingüística i cultural del país on viuen. No només a Madrid, sinó a Logroño, a Sevilla... i també a Lleida, a Barcelona, Bilbao, a Santander, a Salamanca.... a tot arreu.

Però el model que, des del meu punt de vista, cal potenciar no és pas el que proposa el PP: crear escoles diferencials que marquin qui vulgui estudiar català, basc o gallec i diferenciïn grups. El model educatiu que defenso és coherent al tipus de societat en què crec: un model plural, per a tota la població en el qual dins del seu programa educatiu s’hi estudiïn, amb normalitat -amb la normalitat amb què des del programa de continguts educatius es fonamenta la creació d’una societat cohesionada i plural- nocions de les diferents llengües i cultures que viuen i conviuen a Espanya.

Allò que defensa el Partit Popular, embolicat amb un discurs que pretesament pensa en la llibertat de les persones, és fer un país amb llengües, i grups lingüístics, de ritmes distints, no pas la igualtat d'oportunitats.

BARBARITATS SENSE SENTIT

2008-03-02T12:21:00.000-08:00

Des de la precampanya fins a la data, les barbaritats a l’alçada d’un campanar que s’han dit són espectaculars. PP i CiU sembla que facin carreretes a veure qui la diu més grossa i a veure qui distorsiona més la realitat. PP i CiU, cadascú per la seua banda, o junts, tant se val, hi haurien de reflexionar seriosament. La darrera que he recollit és de dimecres d’aquesta setmana passada, dita pel candidat de Convergencia i Unió en un míting “Mentre hi hagi Ciu hi haurà Catalunya, hi haurà qui defensi els interessos catalans." Si us plau, Sr. Duran, Catalunya és molt més que el seu partit. Ja existia abans de vostès i existirà encara que la seua coalició desaparegui. CIU continua convençuda que Catalunya és casa seua, que n’és el propietari.

Catalunya no és propietat de ningú, només de les catalanes i catalans que hi viuen. Catalunya és diversa i plural.

Duran i Lleida, en el mateix miting va dir que els socialistes “demanen (als catalans) que ens rendim”, com ho pot dir això? Diu Voldrien una Catalunya submissa obedient, callada…. És una acusació gratuïta sense cap fonament.

Ha estat el president Zapatero qui ha possibilitat l’aprovació de l’Estatut; és un ferm defensor del plurilingüisme i ha impulsat la presència del català a Europa. Ha estat el president Zapatero qui defensa Catalunya i la importancia de Catalunya en el conjunt d’Espanya contra el discurs del PP. Ha estat el president Montilla qui se n’ha anat a Madrid, en plena crisi de les infraestructures, per dir al govern de l’Estat que la seua actuació podia generar desafecció; ha estat el president Montilla qui s’ha pronunciat i ha actuat contundentment quan les negociacions amb Madrid, en diferents temes, s’encallaven; ha estat el president Montilla qui s’ha manifestat contra les estratègies comercials de grups determinats que van en contra els interessos econòmics de Catalunya. El president Montilla defensa arreu el català i els valors de l’Espanya plural i els explica obertament allà on va.

Podríem comparar l'activitat i actuació decidida socialista de plantar cara i no amagar-se per defensar els interessos de Catalunya amb l’actitud històrica dels dirigents de Convergencia i Unió. Un partit que va signar el pacte del Majèstic, cal recordar-ho, amb Aznar. Un partit que diu i es desdiu contínuament: tant aviat diuen que volen tenir ministres a Madrid, com diuen que potser millor no, com afirmen uns que sí, els altres que no; com acaben dient que, encara que estaria bé, estratègicament no els aniria bé com a partit.

Convergencia i Unió repeteix que són decisius. Però no acaben d'explicar i no s'acaba d'entendre ben bé per què. Els caldria una mica de rigorositat interna i de discurs i no atacar per atacar, gratuïtament i sense fonament.

El Consejo de las Lenguas Oficiales, una magnifica oportunitat

2008-02-24T10:16:00.000-08:00

Fa uns dies, vam presentar a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya el Consejo de las lenguas Oficiales en la Administración General del Estado, constituït el dia 28 de gener. Un acte transcendent, important, per al qual vam comptar amb la participació de Rosa Urbanos Garrido, Directora General de Cooperació Autonòmica al Ministerio de Administraciones Públicas i vicepresidenta del Consejo de las Lenguas, i de la companya Carme Chacon, cap de llista del PSC a les eleccions generals que va centrar el posicionament en matèria de política lingüística del Partit dels Socialistes de Catalunya.

La constitució del Consejo és un fet històric. Al Partit dels Socialistes de Catalunya hem defensat obertament –en el marc de la nostra vocació federalista- el caràcter plurilingüe de l’Estat i la necessitat d’avançar en la construcció de la cultura del multilingüisme a Catalunya i a Espanya com un valor actiu també per al present i el futur de la llengua catalana, en el qual l’estat s’ha d’implicar com un aliat. El reconeixement, la difusió, el coneixement i l’impuls de la llengua catalana –i de la resta de llengües oficials de l’estat- és també tasca seua, compartida amb les diferents comunitats autònomes.

La convivència ciutadana entre les persones i els territoris passa per trencar els esterotips creats històricament i interessadament i crear espais de normalitat i coneixement i reconeixement mutus. I crear les condicions per a aquesta convivència plural és una acció de suma que alhora que afavoreix TOTES les llengües oficials sense distinció enriqueix tots els seus parlants.

Algunes de les reflexions que hem fet des del PSC en aquest sentit estan recollides en una publicació de la Fundació Campalans. En el marc del projecte federal que defensem, l’estat ha de fer seu, valorar-lo i impulsar-lo, el fet que Espanya és un país plurilingüe, pluricultural, que té, en el conjunt de les comunitats autònomes que la componen 5 llengües oficials: castellà, català, basc, gallec i l’occità parlat a la Vall d’Aran. Més del 40% de la població que viu a Espanya, ho fa en comunitats on hi ha més d’una llengua oficial, i aquesta la constituïm aproximadament uns 18 milions i mig de persones. Avançar cap a un model de normalitat en el qual arreu del territori espanyol es puguin conèixer i estudiar les diferents llengües oficials i que es puguin escoltar les diferents veus i llengües en els mitjans de comunicació audiovisuals, és una inversió de present i de futur que té una colla d'avantatges socials i ciutadans, que cal anar construint.

En aquests moments, un dels reptes actuals de la Unió Europea és treballar per la construcció d’una societat plural que es reconegui com a tal, socialment, culturalment i lingüísticament. El reconeixement i la gestió del multilingüisme com a projecte europeu és en aquests moments d’una alta importància social i política. Europa està construint-se perquè després de la desaparició de les fronteres físiques, també deixin d’existir les fronteres lingüístiques entre els ciutadans dels estats membres. Els experts que estan treballant a la Unió Europea en aquest sentit, qualifiquen aquesta idea de repte, d’un repte però profitós, complex i amb reptes importants, també ple d’oportunitats i de possibilitats, en la mesura que parlar de llengua i cultura és parlar de riscos de la modernitat –que també són riscos de comunicació, tot i que se’n parla poc- d’integració, de diàleg i de construcció d’un marc comú de convivència i cohesió.

L’Estat espanyol, també està immers en aquest debat, en la mesura que aquesta és la legislatura en què s’ha reconegut de manera decidida el seu caràcter plurilingüe i la voluntat expressa de treballar perquè el conjunt de comunitats de l’estat, monolingües i plurilingües, reconeguin la característica plural del conjunt com un actiu i no com una amenaça, com s’entesta a repetir amb matxaconeria el Partit Popular.

Per al Partit dels Socialistes, la pluralitat –també la lingüística- és un actiu i un valor social i ciutadà. La creació del Consejo de las lenguas és, des del nostre punt de vista, un important inici en aquest camí, que suposa el reconeixement per primer cop dins de l’Administració de l’Estat i de la seua activitat quotidiana de la diversitat lingüística del país i suposa a més la voluntat de traçar, des de l’anàlisi de la realitat i les necessitats, la concreció d’objectius i una planificació coherent i ajustada a les necessitats i les possibilitats, una política de responsabilitat i suport de l’estat, de reconeixement i de garantia de la presència i els usos lingüístiques en els àmbits de l’administració estatal compartida i dialogada amb les diferents comunitats autònomes.

Una voluntat i un tarannà de diàleg i de responsabilitat que el govern socialista de l’estat ja va demostrar fa uns mesos en l’elaboració dels informes de compliment derivats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Cada una de les comunitats autònomes afectades per la CELROM que té més d'una llengua oficial va tenir llibertat plena per elaborar el seu informe. Igualment en el moment que els experts de la Unió Europea van demanar de reunir-se amb l’Estat per interpel.lar-lo sobre el compliment de la seua responsanbilitat en la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries, el Ministerio de Administraciones Públicas va demanar als responsables de política lingüística de les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial que assistissin a aquesta sessió de control. I ho vam fer participant-hi plenament. Era la primera vegada que es feia. I ho va fer aquest govern.

Un estil de col.laboració, de responsabilitat i de mà estesa molt diferent de la que hi havia hagut en les legislatures en què governava el Partit Popular. Cal recordar que durant el mandat del PP, aquest va limitar del tot la participació de les comunitats autònomes.

La creació del Consejo de las Lenguas Oficiales i de la Oficina para las lenguas oficiales, és coherent amb la voluntat del govern socialista de l’estat espanyol d’evidenciar el caràcter plurilingüe i pluricultural d’Espanya com un actiu. Una voluntat que és comuna i compartida pel PSOE i pel PSC, tal com ha quedat evidenciat amb la iniciativa de Manolo Chaves, president de la comunitat autònoma d’Andalusia, de promoure l’aprenentatge i el coneixement de les llengües oficials de la resta de comunitats autònomes (català, gallec i basc) com un element important per al desenvolupament i la integració de les persones que viuen a Andalusia i que volen traslladar-se a altres comunitats d’Espanya per estudiar, per treballar o simplement per turisme. La comprensió lingüística i cultural entre les comunitats és a la base de la comprensió cívica i social entre les persones i entre els pobles i ciutats.

La creació del Consejo de las Lenguas Oficiales i de la Oficina para las lenguas oficiales és també coherent i s’emmarca plenament en la filosofia recollida en la Carta Europa de les llengües regionals o minoritàries.

Rosa Urbanos, en l’acte que va protagonitzar conjuntament amb Carme Chacon, a la seu del PSC fa uns dies, va sintetizar aquesta voluntat i aquesta coherència amb la lectura d’alguns articles de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, a la qual el Consejo vol començar a donar resposta:

“Article 7.1. a) el reconeixement de les llengües regionals o minoritàries com a expressió de la riquesa cultural.
b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixin cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària.
c) la necessitat d’una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries, a fi de protegir-les.
d) la facilitació i/o l’impuls de l’ús oral i escrit de les llengües regionals i minoritàries en la vida pública i en la vida privada.

Article 7.2. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals i/o minoritàries destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encamindades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.
3. Les parts es comprometen a promoure, per mitjà de mesures apropiades, la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics del país, especialment de tal manera que el respecte, la comprensió i la tolerància envers les llengües regionals i minoritàries figurin entre els objectius d’educació i de la formació dispensades en el país, i a encoratjar els mitjans de comunicació de masses perseguir el mateix objectiu.”

La iniciativa, com es veu, va més enllà d'un simple gest, són fets i compromisos de futur ferms. Una iniciativa que només es podrà desenvolupar si el proper govern de l'estat sortit de les urnes del proper dia 9 de març és socialista.

AMB EL PRESENT I EL FUTUR DE LES PERSONES NO S'HI JUGA

2008-02-24T00:43:00.001-08:00

(article publicat a La Manyana, gener 07)A falta de propostes, el Partit Popular ha triat un cop més el camí de la demagògia, de la distorsió de la veritat, la idea simplista, la confrontació i el conflicte. Per al Partit Popular, la fi justifica els mitjans. Per això construeix falses veritats absolutes i fa ús i abús de la demagògia i el populisme. Les persones que vivim a Catalunya no reconeixem la que descriu el PP. Perquè no existeix. Probablement els aniria bé que aquí hi hagués confrontació entre els seus habitants per la llengua que parlen; probablement els aniria bé que hi hagués dos comunitats...però la realitat és una altra. La Catalunya real és un exemple, reconegut a nivell europeu, de cohesió social i de convivència que s´ha anat fent entre tots, entre totes les persones que hi han nascut i que hi han arribat històricament de diferents indrets del país i del món. A Catalunya, senyors del PP, no hi ha conflicte lingüístic, i vostès s´entesten a cridar-lo. No es discrimina la llengua castellana, però vostès han decidit fer d´aquesta idea falsa una arma electoral. A Catalunya es treballa perquè els ciutadans de Catalunya siguin competents en les dos llengües: la castellana, que és també llengua oficial, i la catalana, que és també oficial i pròpia de Catalunya. Treballar per fomentar la presència i l´ús de la llengua catalana, per defensar-la, una llengua que està en situació deficitària en una colla d´àmbits, és una acció positiva i necessària que no va en contra de cap altra. Caldria que es llegissin els documents programàtics actuals de la política lingüística del govern de Catalunya per adonar-se que el discurs que tenen està del tot desenfocat. El Partit Popular argumenta que s´està jugant amb el futur dels seus fills. Paradoxalment, qui hi juga són ells perquè el volen escarransit i amb una visió restrictiva, des del seu nacionalisme de mirada prima i interessada. No és el que volem nosaltres per a totes les persones que viuen a Catalunya. Volem que, en un món plural, globalitzat, multilingüe i multicultural, sense fronteres, els nostres fills i filles i també les persones adultes, les que han nascut aquí i les que hi arriben, valorin, coneguin i siguin competents en les llengües oficials i les facin seves. Ser competent en llengua catalana, i l´aranesa a l´Aran, estimar-la, assumir-la com a llengua pròpia i natural d´ús- encara que els molesti, senyors del Partit Popular- és necessari. Volem que les nostres filles i fills i totes les persones que arriben a Catalunya se sentin bé en el lloc on viuen, acollides, que entenguin amb tots els matisos la realitat que els volta i que els afecta, que no és només local sinó àmplia, que puguin participar-hi plenament, que siguin professionals i persones competents i qualificades, també lingüísticament, també en català. Competents també en altres llengües estrangeres, que els permetin entendre realitats que ja són a tocar, ser professionals competitius, viatjar i tenir mobilitat. Nosaltres volem que la paraula llengua vagi lligada a elements d´orgull, de satisfacció, de valoració i estima. Volem que tothom concebi la seva llengua, les seves llengües, com un actiu valuós, a nivell personal, professional, social, comunitari, que serveixi per sumar, mai per restar.A diferència del Partit Popular que fa de la llengua una arma d´erosió, de confrontació i de conflicte permanent, nosaltres treballem des del convenciment que les llengües són portes obertes al món, grans oportunitats. I les polítiques lingüístiques un instrument necessari perquè entenem aquestes polítiques, especialment en el context divers i múltiple que ens porta la globalització i l´arribada de persones d´altres cultures que vénen a formar part de la nostra societat catalana, com a polítiques socials, de benestar; com a polítiques que tenen a veure amb valors per a nosaltres essencials: drets, benestar, confortabilitat, cohesió, integració, comunicació, convivència, identificació, coneixement i comprensió mútua, competència, igualtat d´oportunitats. Polítiques que treballen per donar resposta a qüestions tant fonamentals com són els drets, les necessitats i les expectatives de les persones. Atacar la llengua catalana i les persones que viuen a Catalunya, confrontant les que parlen català i les que parlen castellà sense immutar-se és una estratègia electoral faltada d´ètica, de rigor i de respecte cap a les persones. Inventar-se atacs inexistents contra el castellà i atiar la confrontació quan la realitat és tota una altra, és simplement indignant. Senyores i senyors del PP, els demano respecte, respecte per la ciutadania de Catalunya. Respecte per tots els parlants, per totes les llengües. Respecte per la llengua catalana, que menysvaloren i ataquen contínuament de manera impune. Com poden dir que defensen Catalunya? Com poden dir que l´estimen? Haurien de ser conscients de amb què estan jugant, perquè amb el futur de les persones –tampoc amb el present– no s´hi juga.

IGUALTAT D'OPORTUNITATS I LLENGUA

2008-02-23T14:14:00.001-08:00

La igualtat d’oportunitats és el pilar bàsic de l’estructura de la nostra societat del benestar al qual han d’accedir totes les persones sense distincions.
En aquesta igualtat d’oportunitats, el desenvolupament dels sabers, de les competències, és essencial. Especialment les competències cognitives, lingüístiques i comunicatives. El coneixement i el domini funcional lingüístic afavoreix les oportunitats d’accés i de desenvolupament en els complexos entorns laborals i socials. Especialment per a les persones que arriben a Catalunya són eines bàsiques d’integració amb el medi immediat, en el seu sentit més ampli. Jo acostumo a dir, i ho crec fermament, que la política lingüística és una de les polítiques bàsiques per al benestar dels individus.
I si hi pensem una mica veure-ho que és així: entendre els altre i que ens entenguin, valorar la llengua que parla cadascú com un valor afegit identificador i personal, entendre el món que em volta, perquè entenc per mitjà del llenguatge els continguts superficials i els profunds, els codis de vida, de conducta, de relació, poder-hi participar amb llengües comunes, cadascú amb la seua amb normalitat, formar-hi part, compartir i construir conjuntament, perquè el fet que ens puguem entendre trenca –o si més no l’esquerda- la barrera de la por al desconegut... sens dubte satisfà a l’individu, ens aporta seguretat i tranquil.litat i l’una i l’altra són component bàsiques de la sensació de benestar.
Les llengües tenen aquesta virtut: atançar-nos els uns als altres, reconèixer, descriure i comprendre els móns, els propis, els adoptats com a propis i encara els més llunyans, físicament i psicològicament. Serveixen per unir, no per confrontar, encara que aquesta formulació sembla que sigui, i ho tornem a veure en aquests moments un altre cop, una utopia.
Des d’un punt de vista més pragmàtic, però no menys important, la llengua forma part del capital cultural i social d’una persona i és una component important en la distinció d’estatuts i en la mobilitat social. Les possibilitats que li dona en aquest sentit el domini de les llengües oficials de la comunitat i les estratègies lingüístiques funcionals, li determinaran l’accés o no a determinats nivells de l’escala social i, accedir, o no, a elements directament relacionats amb les possibilitats d’ascensió social. També li determinaran la incorporació o no en la vida quotidiana amb la resta de la comunitat del seu entorn. Aprendre català, avui especialment, és un actiu per garantir la igualtat d’oportunitats, la igualtat d’accés, la igualtat de participació, la mobilitat social. Que tothom que forma part de la nostra societat i no el sap, l’aprengui i, perquè no dir-ho, l’estimi i se’l faci seu, es el repte que tenim en aquests moments. Per primer cop a Catalunya hi ha parts de la població que quan arriben només coneixen les seues llengües d’origen. I aquest és un fet nou sobre el qual hem de reflexionar.
L’aprenentatge de les llengües vives de l’entorn de convivència és imprescindible. L’aprenentatge de la llengua castellana per a les persones que arriben aquí i només coneixen les seues d’origen és també essencial. Ahora tampoc, malgrat les afirmacions en contra, no es pot exercir completament com a ciutadà en societat a Catalunya –en el sentit més complet i ple d’aquests conceptes- sense tenir competència en català. Cal posar totes les eines, totes les estratègies, tots els esforços de diàleg i planificació conjunta que calgui entre les institucions, les organitzacions i la societat civil perquè la puguin conèixer, aprendre, usar-la i fer-la seua amb normalitat. L’actitud de les persones que ja parlem català i l’usem té sens dubte molt a veure també amb què el procés d’aprenentatge i d’assumpció de la llengua per la seua part sigui interioritzat, viscut i fet d’una manera o d’una altra. D’alguna manera tenim una mena -o diferents menes, com vulgueu- de responsabilitat compartida totes les parts que tenim a veure amb aquest procés. Un procés en el qual les associacions i grups de referència de les persones que arriben a Catalunya hi té i hi ha de tenir un paper essencial. Des del diàleg, l’esperit de col.laboració, el compromís mutu de construir, des de la mirada oberta i plural, que mira el local amb una perspectiva global, una societat catalana inclusiva amb valor afegit. Perquè des del meu punt de vista, i a diferència del que pensen i defensen alguns partits polítics, a Catalunya hi cap tothom.