Aquest sentiment el tens envers els grans personatges. I quan passa, a vegades l'homenatge que els fas és el silenci i et guardes per tu mateix el que sents i el que et passa. Es un homenatge íntim. A vegades -ves a saber perquè, o potser sí que ho saps però no ho vols compartir- tens necessitat de dir alguna cosa pública.
La mort de José Antonio Labordeta -polític, cantant, intel.lectual, poeta i sobretot...Persona amb majúscules- m'ha remogut diverses coses de l'ànima molt en el fons.
Avui els seus conciutadans aragonesos s'han reunit per cantar de manera espontània el seu cant per la Llibertat, amb llagrimes i somriures, amb tristesa i alegria, amb desconcert i esperança... Una cadena de televisió després de donar aquesta notícia impactant i íntima de tot un poble que homenatja un conciutadà bo de la manera que ell segurament hagués volgut -cantant les seues cançons (com deixa també Martí Pol: quan me mori, parleu de mi, dieu-me i viure en les vostres paraules cada cop que m'anomeneu)- ha fet el recorregut per l'avenç de la ultradreta a Europa i l'avenç que està fent el discurs xenòfob més populista i més pervers, que enfronta persones contra persones, idees contra idees, llibertats contra llibertats, de manera absolutament gratuïta i inconscient. He pensat que Labordeta estaria demanant a crits que cantéssim les seues cançons de llibertat, fetes no pas des de la idea d'una societat fragmentada ni enfrontada sinó des de la convivència, el respecte, l'educació, el reconeixement de les persones, dels seus drets i deures, i, especialment, molt especialment des de la intel.ligència de l'anàlisi, el coneixement i la formació. Vagi per ell, en homenatge seu perquè conservem tots plegats el sentit comú, perquè no perdem el nord, perquè tinguem sempre la història passada present, perquè no oblidem què han fet els poders xenòfobs i de la dreta dura a Europa i perquè continuem el rumb ferm cap a les llibertats de l'individu, cap al respecte, cap al benestar... En aquests temps que sembla que les idees separatistes, confrontadores i populistes que són facilones i gratuïtes de fer perquè no comporten responsabilitats, estan, com diria aquell, a la page, recordar els esforços de les persones que han lliutat contra els totalitarismes i han dedicat la seua vida a treballar pels drets de tota la societat, no només d'un grup, és més que mai necessari i imprescindible. Vagi per ell!!
Avui els seus conciutadans aragonesos s'han reunit per cantar de manera espontània el seu cant per la Llibertat, amb llagrimes i somriures, amb tristesa i alegria, amb desconcert i esperança... Una cadena de televisió després de donar aquesta notícia impactant i íntima de tot un poble que homenatja un conciutadà bo de la manera que ell segurament hagués volgut -cantant les seues cançons (com deixa també Martí Pol: quan me mori, parleu de mi, dieu-me i viure en les vostres paraules cada cop que m'anomeneu)- ha fet el recorregut per l'avenç de la ultradreta a Europa i l'avenç que està fent el discurs xenòfob més populista i més pervers, que enfronta persones contra persones, idees contra idees, llibertats contra llibertats, de manera absolutament gratuïta i inconscient. He pensat que Labordeta estaria demanant a crits que cantéssim les seues cançons de llibertat, fetes no pas des de la idea d'una societat fragmentada ni enfrontada sinó des de la convivència, el respecte, l'educació, el reconeixement de les persones, dels seus drets i deures, i, especialment, molt especialment des de la intel.ligència de l'anàlisi, el coneixement i la formació. Vagi per ell, en homenatge seu perquè conservem tots plegats el sentit comú, perquè no perdem el nord, perquè tinguem sempre la història passada present, perquè no oblidem què han fet els poders xenòfobs i de la dreta dura a Europa i perquè continuem el rumb ferm cap a les llibertats de l'individu, cap al respecte, cap al benestar... En aquests temps que sembla que les idees separatistes, confrontadores i populistes que són facilones i gratuïtes de fer perquè no comporten responsabilitats, estan, com diria aquell, a la page, recordar els esforços de les persones que han lliutat contra els totalitarismes i han dedicat la seua vida a treballar pels drets de tota la societat, no només d'un grup, és més que mai necessari i imprescindible. Vagi per ell!!
José Antonio La Bordeta cantant la seua canço més famosa: el cant a la llibertat
http://www.youtube.com/watch?v=Oa9S_9pbzKE&feature=related
Si no recordeu la lletra, us la recordo.
Canto a libertad
Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)
Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad
Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad
Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan
Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad
También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser
Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad
Si no recordeu la lletra, us la recordo.
Canto a libertad
Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)
Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad
Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad
Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan
Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad
También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser
Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad