Fa uns dies, vam presentar a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya el Consejo de las lenguas Oficiales en la Administración General del Estado, constituït el dia 28 de gener. Un acte transcendent, important, per al qual vam comptar amb la participació de Rosa Urbanos Garrido, Directora General de Cooperació Autonòmica al Ministerio de Administraciones Públicas i vicepresidenta del Consejo de las Lenguas, i de la companya Carme Chacon, cap de llista del PSC a les eleccions generals que va centrar el posicionament en matèria de política lingüística del Partit dels Socialistes de Catalunya.
La constitució del Consejo és un fet històric. Al Partit dels Socialistes de Catalunya hem defensat obertament –en el marc de la nostra vocació federalista- el caràcter plurilingüe de l’Estat i la necessitat d’avançar en la construcció de la cultura del multilingüisme a Catalunya i a Espanya com un valor actiu també per al present i el futur de la llengua catalana, en el qual l’estat s’ha d’implicar com un aliat. El reconeixement, la difusió, el coneixement i l’impuls de la llengua catalana –i de la resta de llengües oficials de l’estat- és també tasca seua, compartida amb les diferents comunitats autònomes.
La convivència ciutadana entre les persones i els territoris passa per trencar els esterotips creats històricament i interessadament i crear espais de normalitat i coneixement i reconeixement mutus. I crear les condicions per a aquesta convivència plural és una acció de suma que alhora que afavoreix TOTES les llengües oficials sense distinció enriqueix tots els seus parlants.
Algunes de les reflexions que hem fet des del PSC en aquest sentit estan recollides en una publicació de la Fundació Campalans. En el marc del projecte federal que defensem, l’estat ha de fer seu, valorar-lo i impulsar-lo, el fet que Espanya és un país plurilingüe, pluricultural, que té, en el conjunt de les comunitats autònomes que la componen 5 llengües oficials: castellà, català, basc, gallec i l’occità parlat a la Vall d’Aran. Més del 40% de la població que viu a Espanya, ho fa en comunitats on hi ha més d’una llengua oficial, i aquesta la constituïm aproximadament uns 18 milions i mig de persones. Avançar cap a un model de normalitat en el qual arreu del territori espanyol es puguin conèixer i estudiar les diferents llengües oficials i que es puguin escoltar les diferents veus i llengües en els mitjans de comunicació audiovisuals, és una inversió de present i de futur que té una colla d'avantatges socials i ciutadans, que cal anar construint.
En aquests moments, un dels reptes actuals de la Unió Europea és treballar per la construcció d’una societat plural que es reconegui com a tal, socialment, culturalment i lingüísticament. El reconeixement i la gestió del multilingüisme com a projecte europeu és en aquests moments d’una alta importància social i política. Europa està construint-se perquè després de la desaparició de les fronteres físiques, també deixin d’existir les fronteres lingüístiques entre els ciutadans dels estats membres. Els experts que estan treballant a la Unió Europea en aquest sentit, qualifiquen aquesta idea de repte, d’un repte però profitós, complex i amb reptes importants, també ple d’oportunitats i de possibilitats, en la mesura que parlar de llengua i cultura és parlar de riscos de la modernitat –que també són riscos de comunicació, tot i que se’n parla poc- d’integració, de diàleg i de construcció d’un marc comú de convivència i cohesió.
L’Estat espanyol, també està immers en aquest debat, en la mesura que aquesta és la legislatura en què s’ha reconegut de manera decidida el seu caràcter plurilingüe i la voluntat expressa de treballar perquè el conjunt de comunitats de l’estat, monolingües i plurilingües, reconeguin la característica plural del conjunt com un actiu i no com una amenaça, com s’entesta a repetir amb matxaconeria el Partit Popular.
Per al Partit dels Socialistes, la pluralitat –també la lingüística- és un actiu i un valor social i ciutadà. La creació del Consejo de las lenguas és, des del nostre punt de vista, un important inici en aquest camí, que suposa el reconeixement per primer cop dins de l’Administració de l’Estat i de la seua activitat quotidiana de la diversitat lingüística del país i suposa a més la voluntat de traçar, des de l’anàlisi de la realitat i les necessitats, la concreció d’objectius i una planificació coherent i ajustada a les necessitats i les possibilitats, una política de responsabilitat i suport de l’estat, de reconeixement i de garantia de la presència i els usos lingüístiques en els àmbits de l’administració estatal compartida i dialogada amb les diferents comunitats autònomes.
Una voluntat i un tarannà de diàleg i de responsabilitat que el govern socialista de l’estat ja va demostrar fa uns mesos en l’elaboració dels informes de compliment derivats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Cada una de les comunitats autònomes afectades per la CELROM que té més d'una llengua oficial va tenir llibertat plena per elaborar el seu informe. Igualment en el moment que els experts de la Unió Europea van demanar de reunir-se amb l’Estat per interpel.lar-lo sobre el compliment de la seua responsanbilitat en la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries, el Ministerio de Administraciones Públicas va demanar als responsables de política lingüística de les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial que assistissin a aquesta sessió de control. I ho vam fer participant-hi plenament. Era la primera vegada que es feia. I ho va fer aquest govern.
Un estil de col.laboració, de responsabilitat i de mà estesa molt diferent de la que hi havia hagut en les legislatures en què governava el Partit Popular. Cal recordar que durant el mandat del PP, aquest va limitar del tot la participació de les comunitats autònomes.
La creació del Consejo de las Lenguas Oficiales i de la Oficina para las lenguas oficiales, és coherent amb la voluntat del govern socialista de l’estat espanyol d’evidenciar el caràcter plurilingüe i pluricultural d’Espanya com un actiu. Una voluntat que és comuna i compartida pel PSOE i pel PSC, tal com ha quedat evidenciat amb la iniciativa de Manolo Chaves, president de la comunitat autònoma d’Andalusia, de promoure l’aprenentatge i el coneixement de les llengües oficials de la resta de comunitats autònomes (català, gallec i basc) com un element important per al desenvolupament i la integració de les persones que viuen a Andalusia i que volen traslladar-se a altres comunitats d’Espanya per estudiar, per treballar o simplement per turisme. La comprensió lingüística i cultural entre les comunitats és a la base de la comprensió cívica i social entre les persones i entre els pobles i ciutats.
La creació del Consejo de las Lenguas Oficiales i de la Oficina para las lenguas oficiales és també coherent i s’emmarca plenament en la filosofia recollida en la Carta Europa de les llengües regionals o minoritàries.
Rosa Urbanos, en l’acte que va protagonitzar conjuntament amb Carme Chacon, a la seu del PSC fa uns dies, va sintetizar aquesta voluntat i aquesta coherència amb la lectura d’alguns articles de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, a la qual el Consejo vol començar a donar resposta:
“Article 7.1. a) el reconeixement de les llengües regionals o minoritàries com a expressió de la riquesa cultural.
b) el respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixin cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària.
c) la necessitat d’una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries, a fi de protegir-les.
d) la facilitació i/o l’impuls de l’ús oral i escrit de les llengües regionals i minoritàries en la vida pública i en la vida privada.
Article 7.2. L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals i/o minoritàries destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encamindades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses.
3. Les parts es comprometen a promoure, per mitjà de mesures apropiades, la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics del país, especialment de tal manera que el respecte, la comprensió i la tolerància envers les llengües regionals i minoritàries figurin entre els objectius d’educació i de la formació dispensades en el país, i a encoratjar els mitjans de comunicació de masses perseguir el mateix objectiu.”
La iniciativa, com es veu, va més enllà d'un simple gest, són fets i compromisos de futur ferms. Una iniciativa que només es podrà desenvolupar si el proper govern de l'estat sortit de les urnes del proper dia 9 de març és socialista.
