18 ene 2011
ANY NOU, ETAPA NOVA, BLOC NOU
M'agraden els nous reptes i m'agrada encetar etapes noves. Avui acabo la tasca que el govern de la VIII legislatura, presidit pel president Montilla em va encomanar. Des d'aquí vull agrair públicament la confiança. Ha estat un honor treballar per al meu país des del govern, un plaer i tot un repte. Una magnifica experiència, també. Personalment estic molt satisfeta de la feina feta i de la que deixo encetada. Etapa nova: toca bloc nou també. He de pensar encara com el faig i com l'organitzo. I com l'anomeno! No tinc pressa. Per a mi el bloc nou ha de continuar sent el que ha estat aquest que ara tanco. Un company que ha estat allà quan he necessitat dir-li alguna cosa. L'espai per expressar aquelles idees, explicar aquelles notícies o actuacions, emetre opinions que en un moment determinat m'han motivat o he volgut dir a persones diferents de les que veig cada dia i amb les que ja comparteixo la quotidianeïtat. Sense presses de calendari, sense imposar-me cap obligació de periodicitat. El bloc és -tot i que estigui a la xarxa- només teu i tu has de dirigir-lo, no ell a tu. Es una opinió, no tothom hi estarà d'acord, òbviament. Però és Tal com ho penso. Apa, doncs, a reveure. Quan tingui la nova adreça la posaré aquí mateix.
21 oct 2010
UN PAS MES EN LA COL.LABORACIO TRANSVERSAL PER FER AVANÇAR L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN L'ÀMBIT DEL DRET
Com ja he comentat en alguna altra ocasió, aquesta legislatura s'ha caracteritzat per l'intens treball transversal que hem fet per fer avançar l'ús de la llengua catalana en els àmbits més importants de la societat. El del dret n'és l'exemple paradigmàtic. L'estreta col.laboració entre la Secretaria de Política Lingüística i el Departament de Justícia ha estat clau per haver pogut desenvolupar pas a pas el pla de treball que hem traçat també conjuntament.
El 29 de desembre de 2008 signàvem un acord de col.laboració i un pla de treball amb el Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Alhora treballàvem amb l'acolliment als jutges i fiscals acabats d'arribar, i amb el programa Voluntariat sectorialitzat. El 23 de desembre de 2009 signàvem acord i pla de treball amb el Col.legi de Notaris. El 13 de juliol de 2010 celebràvem conjuntament amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat Mercantil i de Béns Mobles de Catalunya, la signatura de l'acord que ens permetia traçar el pla d'actuació que necessitaven. Dimarts d'aquesta setmana, dia 19 d'octubre de 2009, hem signat el compromís de treballar plegats amb el Consell dels Il.lustres Col.legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya.
Els col.lectius de professionals de l'àmbit del dret i els responsables dels diferents col.legis professionals ens carreguen les piles a tope a cada nou pas que fem conjuntament amb la seua empenta, implicació i corresponsabilitat. És realment agraït treballar plegats, i amb la seua experiència i entusiasme!!!
El 29 de desembre de 2008 signàvem un acord de col.laboració i un pla de treball amb el Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Alhora treballàvem amb l'acolliment als jutges i fiscals acabats d'arribar, i amb el programa Voluntariat sectorialitzat. El 23 de desembre de 2009 signàvem acord i pla de treball amb el Col.legi de Notaris. El 13 de juliol de 2010 celebràvem conjuntament amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat Mercantil i de Béns Mobles de Catalunya, la signatura de l'acord que ens permetia traçar el pla d'actuació que necessitaven. Dimarts d'aquesta setmana, dia 19 d'octubre de 2009, hem signat el compromís de treballar plegats amb el Consell dels Il.lustres Col.legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya.
Els col.lectius de professionals de l'àmbit del dret i els responsables dels diferents col.legis professionals ens carreguen les piles a tope a cada nou pas que fem conjuntament amb la seua empenta, implicació i corresponsabilitat. És realment agraït treballar plegats, i amb la seua experiència i entusiasme!!!
17 oct 2010
UN DIVENDRES PLE D'ACTUACIONS INTERESSANTS
El 15 d'octubre, divendres, hem tingut Lleida dos activitats molt interessants de política lingüística. Vaig tenir l'honor i el goig de participar-hi, en l'una i en l'altra. A primera hora del matí vaig inaugurar, conjuntament amb el president del Consell de Centre i el president del Centre Llatinoamericà una Jornada d'Acolliment Lingüístic. Una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de Lleida i de la Secretaria de Política Lingüística a la qual estaven convidats una cinquantena llarga de professionals de diferents organitzacions que treballen en aquest àmbit. Una jornada de treball intensa en la qual es van presentar diferents iniciatives, com ara les experiències del CNL de Lleida en les tres aules polivalents i multimèdia que té muntades a Lleida, a Cervera i a Tàrrega des de les quals posen a l'abast, des d'una política de proximitat i de treball de l'entorn, l'aprenentatge de la llengua catalana a les persones que encara ni l'entenen ni el parlen. Es va presentar també la darrera inicativa de la Secretaria de Política Lingüística: el Cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic. També es va presentar el curs de ràdio Onescat i la plataforma Espurn@, una magnifica plataforma col.laborativa de treball en xarxa. Tal com vaig dir en la inauguració de les jornades hem d'agrair molt la feina a totes les persones que van organitzar la Jornada, les que van presentar les iniciatives i van treballar tot el dia compartint experiències amb l'esperit de millora que els caracteritza. Tal com vaig dir en la inauguració les trobades periòdiques professionals són imprescindibles. No hi ha avenç sense diàleg, sense intercanvi de parers i maneres de fer; no hi ha seguretat en un mateix sense pors i sense errors; no hi ha seguretat tampoc sense preguntar, compartir i provar. No hi ha perfeccionament sense aprendre dels altres i amb els altres. No hi ha avanç, seguretat ni perfeccionament, ni es pot treballar per resoldre els problemes sense idees, sense assajar coses noves i sense risc, sense innovació.
Pel que fa al Cercador de Recursos, vull dir que n'estem molt satisfets. La de Lleida és la quarta presentació que en fem a diferents sectors i la recepció és realment interessant. Vam sortir amb 400 recursos i la xifra va en augment per la generositat de les persones que elaboren materials, per la necessitat que hi ha de disposar d'un contenidor específic que els aglutini i doni la possibilitat de trobar-los tots en un clic.http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=acolliment&tipusCerca=cerca.acolliment&action=CercaPortals
Neix d’observar la realitat, de palesar la necessitat de dinamitzadors, voluntaris, monitors, etc. de persones no professionals de l’ensenyament de la llengua catalana que en el si de l’associació o organització a la qual pertanyen que desenvolupa activitats d’acollida genèrica de persones adultes immigrants, en qualsevol lloc del territori i en qualsevol moment de l’any, necessiten sovint atendre grups de persones, d’origens diferents, per ensenyar-los els rudiments, les nocions més bàsiques de la llengua catalana perquè puguin començar a entendre i a desenvolupar-se en la ciutat o el poble on han arribat. Aquestes persones sovint s’adreçaven a la Secretaria i encara més als centres de normalització lingüística a la recerca de suport, materials, idees, assessorament, etc. Ens demanaven com ho faig? Amb què ho faig? Quin material hi ha? Què puc utilitzar? on el puc trobar?
Val a dir, com a reconeixement a aquestes persones que tot i que no tenen perquè tenir coenixements de didàctica, de metodologia perquè no són professional de l’ensenyament, que se n’acaben sortint prou bé. Tanmateix vam pensar que realment hi ha moltes organitzacions i associacions que fan aquesta tasca d’acolliment i que en el cas de l’aprenenatge del català no n’hi havia prou amb les indicacions que els donàvem i que, si ens anaven degotant aquestes demandes, calia suposar que hi havia un buit una inquietud i una necessitat que ens calia cobrir.
La primera raó ha estat, doncs: la necessitat d’ajudar, d’assessorar, de fer fàcil aquesta ajuda i assessorament i posar-la de manera fàcil i ràpida a l’abast de tothom.
Vam comprovar també la diversitat sinó també la dispersió de materials i recursos existents. Sovint a la resposta què hi ha? responem hi ha de tot, segur que el que busques ho trobes. Realment en aquests moments hi ha molts recursos i materials que s’han anat elaborant, però estan dispersos en webs diverses, estan a mans dels seus propis creadors, en ocasions no se sap on ni com localitzar-los, etc. Vam pensar que per fer encara més fàcil i útil l’assessorament, calia organitzar un espai aquesta quantitat de recursos per tal que la persona interessada els pogués trobar ordenats i sistematitzats.
La segona raó va estar doncs, la voluntat de facilitar la recerca, d’atançar els recursos existents a qui els pogués necessitar, de fer-li fàcil, ordenant-los i sistematitzant-los
Vam pensar també que com que les persones que feien aquest primer acolliment lingüístic no tenien perquè tenir nocions de metodologia ni didàctica, els podria ser útil tenir una orientació metodològica que els pugués orientar segons els grups que tinguessin i les llengües d’origen que aquests tinguessin.
La tercera raó va estar, doncs, posar a disposició d’aquestes persones orientacions de metodologia bàsica que els ajudés a fer més fàcil la seua feina i sobretot que els donés més seguretat.
Finalment, vam pensar que si volíem -com volíem- arribar a tothom, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, de manera ràpida, àgil- ens calia fer-ho aprofitant les noves tecnologies, per tant elaborant un cercador en un espai web.
La quarta, per tant, és la voluntat d’agilitat, d’arribar a tothom en qualsevol circumstància i donar-los més autonomia de treball.
I, encara ens hi va empényer una altra cosa, i aquesta farà la quarta raó per la qual vam encetar el projecte de desenvolupar el cercador de recursos, que és la necessitat que observàvem de compartir materials, recursos, d’incentivar l’elaboració de nous materials per a necessitats específiques, la necessitat de posar-los en un espai comú que eviti el que passa massa sovint que davant d’una necessitat creem una cosa nova sense saber que potser algú ja l’ha creat abans. La socialització del coneixement, el treball compartit i coordinat és una altra raó –i no petita- per la qual ens hem plantejat aquest cercador que s'afegeix a la quantitat important de recursos de la Secretaria de Política Lingüística. http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Acolliment/arxius/09febr_TA_recursosacollimentling.pdf
La segona activitat del divendres dia 15, que va ser per a mi especialment emotiva, va ser la Jornada "L'ús del català a la Justicia, organitzada pel Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Després de la benvinguda del president del Col.legi d'Advocats de Lleida i de la presidenta del CICAC, conjuntament amb Isidor Garcia, director general de Recursos del Departament de Justícia, Josep Canició, degà de Tortosa i president de la Comissió de Llengua, vam poder explicar la tasca que hem fet aquesta legislatura pel foment del coneixement i de l'ús de la llengua catalana de l'àmbit de la Justícia. Tal com vaig dir, mai com en aquesta legislatura s'ha enfocat la política lingüística com una actuació transversal i mai s'ha treballat tant, i de manera més coordinada i efectiva, en aquest àmbit. Va ser un plaer immens, poder explicar a Lleida, els convenis signats amb advocats, notaris, procuradors, registradors; la tasca feta amb fiscals i jutges; la iniciativa engegada en el si de l'Observatori de la Justícia, de crear un grup de treball estable sobre l'ús de les llengües, en el qual participen representants dels diferents operadors jurídics, de la universitat, del Ministerio de Justícia, del Departament de Justícia i de la Secretaria de Política Lingüística. Va ser realment interessant poder explicar que, en el marc d'aquest grup de treball, hem consensuat un document de Pacte per als usos de les llengües oficials de l'àmbit del dret. Entre les persones que hi van assistir hi havia també les persones col.laboradores entusiastes que han treballat en aquest tema del CICAC, el departament de Justícia i la Secretaria, la Maria Vergés, l'Elisabet Samarra, la Carme Egea, l'Anna Valera... vam poder agrair-los públicament el suport i la dedicació constant als projectes i a les idees innovadores. Sense aquest equip res hagues estat possible. Un altre cop gràcies de cor.
La Jornada va continuar amb una superinteressant taula rodona en la qual van participar el president de l'Audiència de Lleida, Francesc Segura; l'advocada Magda Oronich i l'advocat de Lleida Simeó Miquel. Tots tres van coincidir en diferents idees. En poso en valor 4: 1. optimisme: No hi ha raó per no usar la llengua catalana, no només és possible sinó que és fàcil: fora pors. 2. realisme: Queda feina per fer, i tòpics i inèrcies per véncer encara. 3. responsabilitats: la responsabilitat de l'avenç és compartida: advocats, professionals i institucions. cal treballar alhora. 4. enfocament correcte: La metodologia que s'està desenvolupant en aquest moment des de la SPL i el Dept de Justícia és l'adequada.
Però el moment més emocionant va arribar al migdia. Amb el lliurament del VIè Premi Agustí Juandó Royo. Un premi que honora la tasca de promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia a aquelles persones, organitzacions, etc. que dediquen un esforç important a aquesta feina. El premi en aquesta edició va ser per l'Antonia Forrellad Bracons, advocada de la ciutat de Lleida, amiga i companya de trinxera durant molt anys. Un premi merescudíssim -ja era hora! va ser la frase que més en va sentir quan es va llegir els mèrits que avalen aquest premi.
A banda de tot el que es va dir, per a mi l'Antònia representa l'esforç, la tossuderia, el rigor, la qualitat lingüística, la passió per una feina que l'apassiona i en la que creu profundament. I, alhora, l'Antònia representa la senzillesa, la normalitat i la bonhomia. Moltíssimes felicitats!! I felicitats al CICAC i al Col.legi d'Advocats de Lleida per haver encertat de ple amb aquest premi!
Pel que fa al Cercador de Recursos, vull dir que n'estem molt satisfets. La de Lleida és la quarta presentació que en fem a diferents sectors i la recepció és realment interessant. Vam sortir amb 400 recursos i la xifra va en augment per la generositat de les persones que elaboren materials, per la necessitat que hi ha de disposar d'un contenidor específic que els aglutini i doni la possibilitat de trobar-los tots en un clic.http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=acolliment&tipusCerca=cerca.acolliment&action=CercaPortals
Neix d’observar la realitat, de palesar la necessitat de dinamitzadors, voluntaris, monitors, etc. de persones no professionals de l’ensenyament de la llengua catalana que en el si de l’associació o organització a la qual pertanyen que desenvolupa activitats d’acollida genèrica de persones adultes immigrants, en qualsevol lloc del territori i en qualsevol moment de l’any, necessiten sovint atendre grups de persones, d’origens diferents, per ensenyar-los els rudiments, les nocions més bàsiques de la llengua catalana perquè puguin començar a entendre i a desenvolupar-se en la ciutat o el poble on han arribat. Val a dir, com a reconeixement a aquestes persones que tot i que no tenen perquè tenir coenixements de didàctica, de metodologia perquè no són professional de l’ensenyament, que se n’acaben sortint prou bé. Tanmateix vam pensar que realment hi ha moltes organitzacions i associacions que fan aquesta tasca d’acolliment i que en el cas de l’aprenenatge del català no n’hi havia prou amb les indicacions que els donàvem i que, si ens anaven degotant aquestes demandes, calia suposar que hi havia un buit una inquietud i una necessitat que ens calia cobrir.
La primera raó ha estat, doncs: la necessitat d’ajudar, d’assessorar, de fer fàcil aquesta ajuda i assessorament i posar-la de manera fàcil i ràpida a l’abast de tothom.
Vam comprovar també la diversitat sinó també la dispersió de materials i recursos existents. Sovint a la resposta què hi ha? responem hi ha de tot, segur que el que busques ho trobes. Realment en aquests moments hi ha molts recursos i materials que s’han anat elaborant, però estan dispersos en webs diverses, estan a mans dels seus propis creadors, en ocasions no se sap on ni com localitzar-los, etc. Vam pensar que per fer encara més fàcil i útil l’assessorament, calia organitzar un espai aquesta quantitat de recursos per tal que la persona interessada els pogués trobar ordenats i sistematitzats.
La segona raó va estar doncs, la voluntat de facilitar la recerca, d’atançar els recursos existents a qui els pogués necessitar, de fer-li fàcil, ordenant-los i sistematitzant-los
Vam pensar també que com que les persones que feien aquest primer acolliment lingüístic no tenien perquè tenir nocions de metodologia ni didàctica, els podria ser útil tenir una orientació metodològica que els pugués orientar segons els grups que tinguessin i les llengües d’origen que aquests tinguessin.
La tercera raó va estar, doncs, posar a disposició d’aquestes persones orientacions de metodologia bàsica que els ajudés a fer més fàcil la seua feina i sobretot que els donés més seguretat.
Finalment, vam pensar que si volíem -com volíem- arribar a tothom, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, de manera ràpida, àgil- ens calia fer-ho aprofitant les noves tecnologies, per tant elaborant un cercador en un espai web.
La quarta, per tant, és la voluntat d’agilitat, d’arribar a tothom en qualsevol circumstància i donar-los més autonomia de treball.
I, encara ens hi va empényer una altra cosa, i aquesta farà la quarta raó per la qual vam encetar el projecte de desenvolupar el cercador de recursos, que és la necessitat que observàvem de compartir materials, recursos, d’incentivar l’elaboració de nous materials per a necessitats específiques, la necessitat de posar-los en un espai comú que eviti el que passa massa sovint que davant d’una necessitat creem una cosa nova sense saber que potser algú ja l’ha creat abans. La socialització del coneixement, el treball compartit i coordinat és una altra raó –i no petita- per la qual ens hem plantejat aquest cercador que s'afegeix a la quantitat important de recursos de la Secretaria de Política Lingüística. http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Acolliment/arxius/09febr_TA_recursosacollimentling.pdf
La segona activitat del divendres dia 15, que va ser per a mi especialment emotiva, va ser la Jornada "L'ús del català a la Justicia, organitzada pel Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya. Després de la benvinguda del president del Col.legi d'Advocats de Lleida i de la presidenta del CICAC, conjuntament amb Isidor Garcia, director general de Recursos del Departament de Justícia, Josep Canició, degà de Tortosa i president de la Comissió de Llengua, vam poder explicar la tasca que hem fet aquesta legislatura pel foment del coneixement i de l'ús de la llengua catalana de l'àmbit de la Justícia. Tal com vaig dir, mai com en aquesta legislatura s'ha enfocat la política lingüística com una actuació transversal i mai s'ha treballat tant, i de manera més coordinada i efectiva, en aquest àmbit. Va ser un plaer immens, poder explicar a Lleida, els convenis signats amb advocats, notaris, procuradors, registradors; la tasca feta amb fiscals i jutges; la iniciativa engegada en el si de l'Observatori de la Justícia, de crear un grup de treball estable sobre l'ús de les llengües, en el qual participen representants dels diferents operadors jurídics, de la universitat, del Ministerio de Justícia, del Departament de Justícia i de la Secretaria de Política Lingüística. Va ser realment interessant poder explicar que, en el marc d'aquest grup de treball, hem consensuat un document de Pacte per als usos de les llengües oficials de l'àmbit del dret. Entre les persones que hi van assistir hi havia també les persones col.laboradores entusiastes que han treballat en aquest tema del CICAC, el departament de Justícia i la Secretaria, la Maria Vergés, l'Elisabet Samarra, la Carme Egea, l'Anna Valera... vam poder agrair-los públicament el suport i la dedicació constant als projectes i a les idees innovadores. Sense aquest equip res hagues estat possible. Un altre cop gràcies de cor.
La Jornada va continuar amb una superinteressant taula rodona en la qual van participar el president de l'Audiència de Lleida, Francesc Segura; l'advocada Magda Oronich i l'advocat de Lleida Simeó Miquel. Tots tres van coincidir en diferents idees. En poso en valor 4: 1. optimisme: No hi ha raó per no usar la llengua catalana, no només és possible sinó que és fàcil: fora pors. 2. realisme: Queda feina per fer, i tòpics i inèrcies per véncer encara. 3. responsabilitats: la responsabilitat de l'avenç és compartida: advocats, professionals i institucions. cal treballar alhora. 4. enfocament correcte: La metodologia que s'està desenvolupant en aquest moment des de la SPL i el Dept de Justícia és l'adequada.
Però el moment més emocionant va arribar al migdia. Amb el lliurament del VIè Premi Agustí Juandó Royo. Un premi que honora la tasca de promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia a aquelles persones, organitzacions, etc. que dediquen un esforç important a aquesta feina. El premi en aquesta edició va ser per l'Antonia Forrellad Bracons, advocada de la ciutat de Lleida, amiga i companya de trinxera durant molt anys. Un premi merescudíssim -ja era hora! va ser la frase que més en va sentir quan es va llegir els mèrits que avalen aquest premi.
A banda de tot el que es va dir, per a mi l'Antònia representa l'esforç, la tossuderia, el rigor, la qualitat lingüística, la passió per una feina que l'apassiona i en la que creu profundament. I, alhora, l'Antònia representa la senzillesa, la normalitat i la bonhomia. Moltíssimes felicitats!! I felicitats al CICAC i al Col.legi d'Advocats de Lleida per haver encertat de ple amb aquest premi!
20 sept 2010
JOSE ANTONIO LABORDETA: UN ARAGONÈS ENTRANYABLE!!
Càncer és una paraula de les que realment fan por . Abans se'n parlava poc i quan hom s'hi havia de referir se'n deia tenir un mal dolent. Actualment els eufemismes s'utilitzen poc i es diu la paraula sencera i concreta. Posar-li nom, i anomenar-la sense complexos, és una manera de plantar cara, lluitar i també de véncer, com a mínim d'intentar-ho. Qui no ha sentit molt a la vora -personalment o en la família o en els amics- el pas d'aquesta malaltia? Sortosament la nostra és una societat molt avançada i la medicina que tenim té una qualitat altíssima i la investigació i els magnífics i preparats professionals que tenim fan que fins i tot les malalties més greus tinguin cura o pal.liació. Malauradament, però, l'hora de la mort de cadascú no se sap on està escrita, ni tan sols si està escrita en algun lloc, i arriba quan arriba. Quan toca un ser estimat el buit és immens i no hi ha paraules per descriure el que sents i el que et passa pel cap. Quan toca una persona que no has conegut personalment però que t'ha deixat empremta i que a més a més n'ha deixat en tota una -o dos, o més encara- generacions, la sensació és d'una manera o altra la mateixa o semblant. És com si t'arrenquessin d'arrel una de les coses valuoses que t'han servit de referents, que d'alguna manera t'han ensenyat a ser, a entendre, a viure en definitiva.
Aquest sentiment el tens envers els grans personatges. I quan passa, a vegades l'homenatge que els fas és el silenci i et guardes per tu mateix el que sents i el que et passa. Es un homenatge íntim. A vegades -ves a saber perquè, o potser sí que ho saps però no ho vols compartir- tens necessitat de dir alguna cosa pública.
La mort de José Antonio Labordeta -polític, cantant, intel.lectual, poeta i sobretot...Persona amb majúscules- m'ha remogut diverses coses de l'ànima molt en el fons.
Avui els seus conciutadans aragonesos s'han reunit per cantar de manera espontània el seu cant per la Llibertat, amb llagrimes i somriures, amb tristesa i alegria, amb desconcert i esperança... Una cadena de televisió després de donar aquesta notícia impactant i íntima de tot un poble que homenatja un conciutadà bo de la manera que ell segurament hagués volgut -cantant les seues cançons (com deixa també Martí Pol: quan me mori, parleu de mi, dieu-me i viure en les vostres paraules cada cop que m'anomeneu)- ha fet el recorregut per l'avenç de la ultradreta a Europa i l'avenç que està fent el discurs xenòfob més populista i més pervers, que enfronta persones contra persones, idees contra idees, llibertats contra llibertats, de manera absolutament gratuïta i inconscient. He pensat que Labordeta estaria demanant a crits que cantéssim les seues cançons de llibertat, fetes no pas des de la idea d'una societat fragmentada ni enfrontada sinó des de la convivència, el respecte, l'educació, el reconeixement de les persones, dels seus drets i deures, i, especialment, molt especialment des de la intel.ligència de l'anàlisi, el coneixement i la formació. Vagi per ell, en homenatge seu perquè conservem tots plegats el sentit comú, perquè no perdem el nord, perquè tinguem sempre la història passada present, perquè no oblidem què han fet els poders xenòfobs i de la dreta dura a Europa i perquè continuem el rumb ferm cap a les llibertats de l'individu, cap al respecte, cap al benestar... En aquests temps que sembla que les idees separatistes, confrontadores i populistes que són facilones i gratuïtes de fer perquè no comporten responsabilitats, estan, com diria aquell, a la page, recordar els esforços de les persones que han lliutat contra els totalitarismes i han dedicat la seua vida a treballar pels drets de tota la societat, no només d'un grup, és més que mai necessari i imprescindible. Vagi per ell!!
Avui els seus conciutadans aragonesos s'han reunit per cantar de manera espontània el seu cant per la Llibertat, amb llagrimes i somriures, amb tristesa i alegria, amb desconcert i esperança... Una cadena de televisió després de donar aquesta notícia impactant i íntima de tot un poble que homenatja un conciutadà bo de la manera que ell segurament hagués volgut -cantant les seues cançons (com deixa també Martí Pol: quan me mori, parleu de mi, dieu-me i viure en les vostres paraules cada cop que m'anomeneu)- ha fet el recorregut per l'avenç de la ultradreta a Europa i l'avenç que està fent el discurs xenòfob més populista i més pervers, que enfronta persones contra persones, idees contra idees, llibertats contra llibertats, de manera absolutament gratuïta i inconscient. He pensat que Labordeta estaria demanant a crits que cantéssim les seues cançons de llibertat, fetes no pas des de la idea d'una societat fragmentada ni enfrontada sinó des de la convivència, el respecte, l'educació, el reconeixement de les persones, dels seus drets i deures, i, especialment, molt especialment des de la intel.ligència de l'anàlisi, el coneixement i la formació. Vagi per ell, en homenatge seu perquè conservem tots plegats el sentit comú, perquè no perdem el nord, perquè tinguem sempre la història passada present, perquè no oblidem què han fet els poders xenòfobs i de la dreta dura a Europa i perquè continuem el rumb ferm cap a les llibertats de l'individu, cap al respecte, cap al benestar... En aquests temps que sembla que les idees separatistes, confrontadores i populistes que són facilones i gratuïtes de fer perquè no comporten responsabilitats, estan, com diria aquell, a la page, recordar els esforços de les persones que han lliutat contra els totalitarismes i han dedicat la seua vida a treballar pels drets de tota la societat, no només d'un grup, és més que mai necessari i imprescindible. Vagi per ell!!
José Antonio La Bordeta cantant la seua canço més famosa: el cant a la llibertat
http://www.youtube.com/watch?v=Oa9S_9pbzKE&feature=related
Si no recordeu la lletra, us la recordo.
Canto a libertad
Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)
Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad
Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad
Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan
Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad
También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser
Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad
Si no recordeu la lletra, us la recordo.
Canto a libertad
Habrá un día en que todos
Al levantar la vista
Veremos una tierra
Que ponga libertad (bis)
Hermano aquí mi mano
Será tuya mi frente
Y tu gesto de siempre
Caerá sin levantar
Huracanes de miedo
Ante la libertad
Haremos el camino
En un mismo trazado
Uniendo nuestros hombros
Para así levantar
A aquellos que cayeron
Gritando libertad
Sonarán las campanas
Desde los campanarios
Y los campos desiertos
Volverán a granar
Unas espigas altas
Dispuestas para el pan
Para un pan que en los siglos
Nunca fue repartido
Entre todos aquellos
Que hicieron lo posible
Para empujar la historia
Hacia la libertad
También será posible
Que esa hermosa mañana
Ni tú, ni yo, ni el otro
La lleguemos a ver
Pero habrá que empujarla
Para que pueda ser
Que sea como un viento
Que arranque los matojos
Surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
De siglos de destrozos
Contra la libertad
19 sept 2010
A L'ESTIU BARCELONA T'ACULL. UN MAGNIFIC PROGRAMA QUE VAM CLOURE AHIR!
Ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb la presidència de l'alcalde de la ciutat Jordi Hereu, i de la regidora de Benestar, Imma Moraleda i el comissionat per la Immigració, Dani de Torres, amb l'Assumpta Bailach, directora del Consorci de Biblioteques i amb la responsable del Consorci d'Educació de Barcelona vaig tenir la satisfacció de participar en la cloenda de la segona edició del programa A l'estiu Barcelona t'acull.
A la foto veieu el saló buit, perquè encara no tinc les de l'acte, però ahir a la tarda -tot i que era dissabte i plovisquejava ben bonic a Barcelona- estava de gom a gom, de nois i noies, pares i famílies, de diferents nacionalitats. Va ser un acte realment emocionant, entranyable. L'alcalde els va parlar des del cor d'una persona que viu i s'estima la ciutat i els seus habitants, com només pot parlar un alcalde a les persones -que com les que hi havia al Saló de Cent- manifesten que volen formar part de la ciutat com un ciutadà més. "Des d'ara formeu part ja del futur de Barcelona". L'emoció se'ls notava a flor de pell quan un rera l'altre rebien l'aplaudiment d'amics i familiars i el diploma que els acreditava que havien passat un parell de mesos treballant, aprenent, coneixent la ciutat en el programa A l'estiu, Barcelona t'acull. El Saló de Cent ple de goma gom, un magnífic i emblemàtic escenari per a cloure una magnifica activitat.
 |
| visitant el Parc Güell. Font El Periodico de Catalunya |
Molts d'ells feia pocs mesos que havien arribat a Barcelona, per reagrupament, i no sabien què s'hi trobarien. Alguns no volien venir del país d'on estaven. A Barcelona hi tenien la mare o el pare o part de la família, però al seu lloc d'origen (Perú, Equador, Bolívia, Pakistan, Colòmbia, Filipines, República Dominicana, Ucraïna, Marroc i Xina) hi havia la seua vida fins aleshores: part de la família, els amics, els llocs coneguts i estimats, les rutines i també somnis i esperances.
El reagrupament va portar a Barcelona poc abans de l'estiu a aquests 133 nens i nenes, nois i noies, d'entre 12 i 18 anys. Com l'any 2009 -que vam fer la primera edició-, quan van arribar es van trobar acollits -durant els mesos de juliol i agost- per un programa, educatiu i lúdic, multidisciplinar que té com a objectius que aprenguin llengua catalana i que s'incorporin a la ciutat coneixent-la, que coneguin l'entorn que a partir d'ara serà el seu, que coneguin els equipaments, que facin seues les biblioteques, el sistema educatiu, les entitats, els costums, que facin amics, que tinguin una imatge pròxima de la ciutat i que s'hi comencin a trobar bé.
A l'estiu Barcelona t'acull és un projecte sorgit d'una idea del Comissionat d'Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, dins el programa de Reagrupament que tira endavant des de fa anys, al qual tant el Consorci de Biblioteques com nosaltres, la Secretaria de Política Lingüística, ens vam abocar amb passió des del primer moment perquè vam creure que era una idea no només magnífica sinó necessària. Conjuntament amb un equip magnific de tècniques i tècnics que l'han fet possible, l'hem desenvolupat des del convenciment que sumant esforços les iniciatives són infinitament millors i que, a més, ens necessitem tots. La transversalitat no només s'ha de teoritzar sinó que s'ha de practicar. Aquest any 2010 al projecte s'hi ha incorporat el Consorci d'Educació de Barcelona, el qual hi juga un paper fonamental ja que aquests nens i nenes s'han d'incorporar al nostre sistema educatiu al mes de setembre. L'aprenentatge de l'idioma que comencen a fer en aquest programa, les estratègies que aprenen, els itineraris que comencen a desenvolupar, els hàbits i costums als quals s'atancen amb diferents activitats, amb monitors especialitzats, són eines que els han de permetre iniciar el seu viatge educatiu amb millors condicions i amb més seguretat.
Van parlar també els protagonistes directes: un nen i una nena, una mare i un dels monitors. Bones experiències, pors vençudes, amics nous, estima a la ciutat, descobertes que no s'esperaven, amistat, gratitud... van ser paraules que es van repetir en les intervencions. Un acte realment bonic i emotiu, amb una cuidada posada en escena, en un marc incomparable. Un acte que recordaran sempre. N'estic convençuda.
14 may 2010
LA IMPLICACIO DE LA REPUBLICA DOMINICANA EN EL BENESTAR DE LES PERSONES DE LA REPUBLICA QUE VENEN A CATALUNYA, UN PAS MÉS
Al llarg d'aquests anys he parlat molt poc en aquest espai de l'activitat de la Secretaria de Política Lingüística. Una feina intensa, sensata, proactiva, dialogada i transversal. Feta colze a colze amb els sectors, els departaments, els operadors, els agents, analitzant necessitats i posant fil a l'agulla per fer de les dificultats possibilitats i dels reptes oportunitats. Oportunitats de servei i de col.laboració conjunta. Avui trenco aquesta tendència perquè és una data significativa. Hem celebrat la signatura d'un conveni de col.laboració que m'omple de satisfacció, no només en el terreny personal sinó també per l'equip de persones que hi ha estat treballant i l'ha fet possible. Un conveni important, no només pel seu contingut sinó pel que representa.
La cònsol de la República Dominicana i el secretari de Política Lingüística, en presència del Vicepresident de la Generalitat, de la vicecònsol de la República Dominicana, de mi mateixa, com a directora de Planificació i Foment, i de l'equip entusiasta de la SPL i del Consolat que hi ha treballat (la Mar, l'Elena, el Matias, la Dolors, i més recentment la Denise i la Mònica) han signat un acord de col.laboració que possibilitarà que el consolat lideri, amb el suport de la SPL, un seguit d'actuacions adreçades a informar les persones de la República que arribin a Catalunya, que ja hi visquin, o que vulguin venir a establir-s'hi o a estudiar,
La materialització d'aquesta signatura és la concreció d'una línia estratègica engegada des de la direcció de Planificació i Foment -justament val a dir-ho a partir d'una conversa informal, però intensa i apassionada, fa mesos amb la Rocio Pichardo cònsol de la República Dominicana d'on va sortir la necessitat d'engegar una iniciativa en aquest sentit- que té per objectiu la implicació dels consolats en la política lingüística, entesa aquesta com una política social per al benestar dels ciutadans. Per treballar la cohesió social, i facilitar a les persones que arriben a Catalunya, o estan preparant el seu projecte de viatge migratori, la integració a la nova societat, és imprescindible que tinguin canals d'informació que els ajudin a conèixer la nova societat, i especialment la realitat lingüística amb què es trobaran, i eines i recursos disponibles, a l'abast i fàcils d'utilitzar que els permetin familiaritzar-se amb la llengua catalana abans del viatge o immediatament en el moment que arriben aquí. Malauradament, massa sovint, les persones que venen de fora no saben que tenim dos llengües, que la llengua catalana és viva, de coneixement i ús imprescindible en els pobles i ciutats, i quan arriben aquí a la problemàtica i dificultats de la immigració s'hi afegeix també el problema comunicatiu que suposa ignorar la llengua d'ús habitual. El consolat disposarà d'un espai físic i virtual d'informació i acollida lingüística, a la seu del Consolat i a la seua web. Des de la web, els destinataris són les persones que volen venir a Catalunya, i hi trobaran tota la informació que necessitin per ublicar-se i entendre el país on van a viure, de manera prèvia. Des del Consolat els ciutadans que s'hi adrecen per buscar qualsevol tipus d'informació tindran a partir d'ara també informació i assessorament sobre la situació, les eines i recursos que els poden fer més fàcil la comprensió de la realitat lingüística catalana l'aprenentatge de la llengua pròpia que els és desconeguda en arribar.
El paper dels consolats en aquesta tasca d'informació, de sensibiliutzació, de guiatge de les persones que arriben en les particularitats de la societat catalana és vital i imprescindible. I ho és a dos nivells: com a element referencial que són per a les persones que volen /o han de venir, i com a element de suport per a les persones que ja són aquí. El paper dels consolats en la sensibilització dels seus conciutadans dels valors socials, comunicatius, vitals, relacionals, laborals, de l'aprenentatge de la llengua, tant per als joves com per als adults, és cabdal.
Per això em satisfà molt la signatura de l'acord d'avui. Perquè ha estat una tasca de disseny i preparació no pas curta, intensa, i feta amb la col.laboració, l'entusiasme i la complicitat absoluta de la cònsol i del seu equip. Cap iniciativa és possible si no hi ha persones que se la creuen, la fan seua i la lideren. I aquest és un cas paradigmàtic en positiu.
Em satisfà molt la feina feta i especialment la que queda per fer i hem simbolitzat avui amb l'acte de signatura. Perquè és donar resposta a una inquietud, a una necessitat observada, per part de la consol i del seu equip: la necessitat de ser proactius, de ser també un espai de suport i referent per als seues conciutadans en un tema tant important per a ells com és arribar a la plena competència lingüística que necessiten, com a membres que ja són de la comunitat catalana.
La signatura d'avui és tot just l'inici del treball que hi ha per fer. Amb el Consolat de la República desenvoluparem les actuacions que han estat acordades. Paral.lelament, continuarem desenvolupant l'estratègia de treball conjunt i d'implicació dels consolats dels països dels quals hi ha més habitants a Catalunya: Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, Perú, Marroc i Rumania.
Un projecte engrescador, interessant i necessari que tot just avui ha començat a donar el primer fruit. I com tots els primers fruits, que són molt desitjats, l'hem viscut amb intensitat.
La cònsol de la República Dominicana i el secretari de Política Lingüística, en presència del Vicepresident de la Generalitat, de la vicecònsol de la República Dominicana, de mi mateixa, com a directora de Planificació i Foment, i de l'equip entusiasta de la SPL i del Consolat que hi ha treballat (la Mar, l'Elena, el Matias, la Dolors, i més recentment la Denise i la Mònica) han signat un acord de col.laboració que possibilitarà que el consolat lideri, amb el suport de la SPL, un seguit d'actuacions adreçades a informar les persones de la República que arribin a Catalunya, que ja hi visquin, o que vulguin venir a establir-s'hi o a estudiar,
La materialització d'aquesta signatura és la concreció d'una línia estratègica engegada des de la direcció de Planificació i Foment -justament val a dir-ho a partir d'una conversa informal, però intensa i apassionada, fa mesos amb la Rocio Pichardo cònsol de la República Dominicana d'on va sortir la necessitat d'engegar una iniciativa en aquest sentit- que té per objectiu la implicació dels consolats en la política lingüística, entesa aquesta com una política social per al benestar dels ciutadans. Per treballar la cohesió social, i facilitar a les persones que arriben a Catalunya, o estan preparant el seu projecte de viatge migratori, la integració a la nova societat, és imprescindible que tinguin canals d'informació que els ajudin a conèixer la nova societat, i especialment la realitat lingüística amb què es trobaran, i eines i recursos disponibles, a l'abast i fàcils d'utilitzar que els permetin familiaritzar-se amb la llengua catalana abans del viatge o immediatament en el moment que arriben aquí. Malauradament, massa sovint, les persones que venen de fora no saben que tenim dos llengües, que la llengua catalana és viva, de coneixement i ús imprescindible en els pobles i ciutats, i quan arriben aquí a la problemàtica i dificultats de la immigració s'hi afegeix també el problema comunicatiu que suposa ignorar la llengua d'ús habitual. El consolat disposarà d'un espai físic i virtual d'informació i acollida lingüística, a la seu del Consolat i a la seua web. Des de la web, els destinataris són les persones que volen venir a Catalunya, i hi trobaran tota la informació que necessitin per ublicar-se i entendre el país on van a viure, de manera prèvia. Des del Consolat els ciutadans que s'hi adrecen per buscar qualsevol tipus d'informació tindran a partir d'ara també informació i assessorament sobre la situació, les eines i recursos que els poden fer més fàcil la comprensió de la realitat lingüística catalana l'aprenentatge de la llengua pròpia que els és desconeguda en arribar.
El paper dels consolats en aquesta tasca d'informació, de sensibiliutzació, de guiatge de les persones que arriben en les particularitats de la societat catalana és vital i imprescindible. I ho és a dos nivells: com a element referencial que són per a les persones que volen /o han de venir, i com a element de suport per a les persones que ja són aquí. El paper dels consolats en la sensibilització dels seus conciutadans dels valors socials, comunicatius, vitals, relacionals, laborals, de l'aprenentatge de la llengua, tant per als joves com per als adults, és cabdal.
Per això em satisfà molt la signatura de l'acord d'avui. Perquè ha estat una tasca de disseny i preparació no pas curta, intensa, i feta amb la col.laboració, l'entusiasme i la complicitat absoluta de la cònsol i del seu equip. Cap iniciativa és possible si no hi ha persones que se la creuen, la fan seua i la lideren. I aquest és un cas paradigmàtic en positiu.
Em satisfà molt la feina feta i especialment la que queda per fer i hem simbolitzat avui amb l'acte de signatura. Perquè és donar resposta a una inquietud, a una necessitat observada, per part de la consol i del seu equip: la necessitat de ser proactius, de ser també un espai de suport i referent per als seues conciutadans en un tema tant important per a ells com és arribar a la plena competència lingüística que necessiten, com a membres que ja són de la comunitat catalana.
La signatura d'avui és tot just l'inici del treball que hi ha per fer. Amb el Consolat de la República desenvoluparem les actuacions que han estat acordades. Paral.lelament, continuarem desenvolupant l'estratègia de treball conjunt i d'implicació dels consolats dels països dels quals hi ha més habitants a Catalunya: Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, Perú, Marroc i Rumania.
Un projecte engrescador, interessant i necessari que tot just avui ha començat a donar el primer fruit. I com tots els primers fruits, que són molt desitjats, l'hem viscut amb intensitat.
MARIUS TORRES I EL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA A LLEIDA
Enguany Lleida, la meua ciutat, commemora l'any Marius Torres. La web de presentació del Centenari comença dient: L’any 1910, al carrer Major de la ciutat de Lleida, un 30 d’agost, naixia Màrius Torres. El nom del poeta sempre ha estat un referent de la nostra ciutat, un emblema de Lleida. Ara, Lleida sencera, a l’uníson, li vol retre homenatge i vol fer passos perquè l’obra del nostre autor més reconegut arreu sigui definitivament difosa de forma universal, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Totes les institucions de la ciutat, les entitats culturals i el teixit civil hi tenen cabuda en aquest objectiu comú, perquè sumant esforços i inquietuds vencerem l’oblit que el propi poeta esmentava en un dels seus versos i que en primera persona deia: “ jo vull la pau, però no l’oblit”. http://mariustorres.paeria.cat/ca/any-marius-torres
Marius Torres deu estar molt content perquè no només els que l'hem llegit i recitat des de petits el recordem sinò que ha passat ja a formar part del patrimoni cultural que han fet seu les persones que, tot no havent nascut a la ciutat han adoptat la ciutat de Lleida, les seues llengües, el català i la cultura local (local i universal alhora) com a pròpies.
La mostra d'això que dic: una que m'omple d'orgull a diferents nivels i per diversos motius personals i professionals. Encara que faci uns dies que es va dur a terme és tant atemporal i important que vull destacar-la en el meu blog. L'activitat Recitem Torres. No va ser un recital més. No és, perquè els mitjans virtuals fan que la veu i les paraules romanguin encara en l'espai temporal com si escoltéssim en directe. I no va ser un recital qualsevol perquè van ser un Màrius Torres inèdit. Els seus poemes més emblemàtics van ser viscuts i dits per alumnes del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Alumnes estudiants de llengua catalana, no nascuts a la ciutat de Lleida, vinguts d'arreu del món, lleidatans d'adopció. Persones que van fer seu el poeta, els seus versos, i el van actualitzar amb les pròpies sensacions i els missatges vitals i gestuals.
Sempre dic que les persones que arriben a Catalunya i que coneixen les nostres comarques i les fan seues, que van a aprendre català, ens donen moltes lliçons a les persones que hem nascut aquí. Mai els agraïrem prou la seua generositat a triar el bo i millor de la nostra cultura i fer-la també seua. I ho fan amb un respecte i implicació molt més gran que la que nosaltres acostumem a posar en la seua. Ens donen exemple i ens ensenyen coses. Els i les lleidatans que reciten Màrius en aquesta actuació ho fan des del sentiment de qui ha trobat un tresor i el comparteix. El comparteix amb nosaltres, justament, oferir-nos la seua interpretació passada pel filtre -important, profund, sensible- del seu bagatge cultural, ric i complex.
http://www.youtube.com/cpnlcat
(obriu aquesta pàgina i cliqueu damunt de Recital de Màrius Torres del Centre de Normalització Lingüística de Lleida..)
Els avantatges de les noves tecnologies fan que aquella declamació que es va fer el dia 21 d'abril, sigui encara viva, present i accessible, com si es fes ara mateix. Us convido a gaudir-ne. Escolteu atentament, poseu a un nivell mitjà el so i deixeu-vos seduir per les paraules del poeta lleidatà universal....
.........jo vull la pau.....
Marius Torres deu estar molt content perquè no només els que l'hem llegit i recitat des de petits el recordem sinò que ha passat ja a formar part del patrimoni cultural que han fet seu les persones que, tot no havent nascut a la ciutat han adoptat la ciutat de Lleida, les seues llengües, el català i la cultura local (local i universal alhora) com a pròpies.
La mostra d'això que dic: una que m'omple d'orgull a diferents nivels i per diversos motius personals i professionals. Encara que faci uns dies que es va dur a terme és tant atemporal i important que vull destacar-la en el meu blog. L'activitat Recitem Torres. No va ser un recital més. No és, perquè els mitjans virtuals fan que la veu i les paraules romanguin encara en l'espai temporal com si escoltéssim en directe. I no va ser un recital qualsevol perquè van ser un Màrius Torres inèdit. Els seus poemes més emblemàtics van ser viscuts i dits per alumnes del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Alumnes estudiants de llengua catalana, no nascuts a la ciutat de Lleida, vinguts d'arreu del món, lleidatans d'adopció. Persones que van fer seu el poeta, els seus versos, i el van actualitzar amb les pròpies sensacions i els missatges vitals i gestuals.
Sempre dic que les persones que arriben a Catalunya i que coneixen les nostres comarques i les fan seues, que van a aprendre català, ens donen moltes lliçons a les persones que hem nascut aquí. Mai els agraïrem prou la seua generositat a triar el bo i millor de la nostra cultura i fer-la també seua. I ho fan amb un respecte i implicació molt més gran que la que nosaltres acostumem a posar en la seua. Ens donen exemple i ens ensenyen coses. Els i les lleidatans que reciten Màrius en aquesta actuació ho fan des del sentiment de qui ha trobat un tresor i el comparteix. El comparteix amb nosaltres, justament, oferir-nos la seua interpretació passada pel filtre -important, profund, sensible- del seu bagatge cultural, ric i complex.
http://www.youtube.com/cpnlcat
(obriu aquesta pàgina i cliqueu damunt de Recital de Màrius Torres del Centre de Normalització Lingüística de Lleida..)
Els avantatges de les noves tecnologies fan que aquella declamació que es va fer el dia 21 d'abril, sigui encara viva, present i accessible, com si es fes ara mateix. Us convido a gaudir-ne. Escolteu atentament, poseu a un nivell mitjà el so i deixeu-vos seduir per les paraules del poeta lleidatà universal....
.........jo vull la pau.....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)