20 jul 2008

ELS CONGRESSOS SOCIALISTES. LES NOSTRES POLITIQUES REFORÇADES I IMPULSADES CAP AL PRESENT I EL FUTUR, AMB PAS FERM I IDEES CLARES

Aquest mes de juliol ha tingut diferents temes estrella, però sens dubte, el que ha donat la nota protagonista, malauradament, ha estat un cop més la politització de la llengua, i ha quedat demostrat un cop més que hi ha interès per part de sectors determinats per convertir el lingüístic en un debat tensionat, partidari, atiant la conversa de cafè feta des dels budells, enlloc de la reflexió sensata i meditada que cal fer. Han passat moltes coses en aquest sentit aquest juliol, s'han emplenat centenars de pàgines i se n'han dit de tots colors, arribant a la grolleria i la desqualificació personal, gratuïta i injusta. En política cal mesurar molt el que es diu i com es diu, i mesurar les repercussions i les conseqüències. Fer política - i cal recordar-ho un cop i un altre a - és una cosa seriosa, encara que alguns no la diferencien del que és una conversa de cafè. Demanar perdó, a vegades no és suficient.

Si repassem l'hemeroteca d'aquestes setmanes, fins avui, es veu clarament diferenciades dos maneres de mirar la qüestió i dos maneres i sensibilitats d'enfrontar-la: la que fa demagògia, atia manifestos irresponsables, inventa una falsa realitat i en fa bandera, confronta parlants entre parlants, i alimenta la polèmica tirant més llenya al foc i buscant arguments absurds, com que algú es vol carregar la llengua (escoltin, que també és la nostra!!, que no en tenen el monopoli, eh?), o d'altres com que les llengües suposen un perill, entre altres coses, per al turisme. I els és igual posar en un mal peu al sector. El conjunt de la societat els importa gens ni mica. Jo penso que qui diu això deu viatjar poc, perquè justament quan viatges el que vols trobar és diferències, diversitat, heterogenïtat, genuïnitat... no uniformització. Quan viatgem anem a buscar tot lo bo i millor que ens ofereixen els països que anem a visitar... i també anem a buscar les seues llengües, per gaudir-ne, per intentar entendre-les. Els turistes que visiten les poblacions de Catalunya, busquen el que ens caracteritza i els oferim com a característic i propi: la llengua és part de la nostra riquesa. No hi ha cap problema amb el català com ha dit el propi sector ràpidament. L'únic problema és aquell que artificalment i partidisticament es vol crear. I cal no oblidar quines posicions polítiques hi ha darrera.

L'altra manera d'actuar - a les antípodes de l'anterior- és la que treballa amb unitat, per la unitat i la suma, per la cohesió i la construcció d'n projecte comú, inclusiu, la que diu les coses com són, la que no inventa, la que mira una Espanya plural que s'enriqueix amb els valors de totes i cadascuna de les llengües que s'hi parlen. La que anima a les persones que arriben a Catalunya que facin l'esforç d'aprendre català perquè els convé, perquè és útil, perquè és allò nostre que volem compartir amb ells. En aquest sentit, el partit dels socialistes -el PSOE f un parell de caps de setmana i el PSC avui- ha mostrat un cop més la seriositat, la rigorositat, el compromís amb la pluralutat i la defensa de la llengua catalana i ha fet palès un cop més el model d'Espanya que vol, i pel qual treballa. El mes de juliol es va obrir i es tanca amb congressos socialistes potents dels quals cal destacar la potència dels discursos, els posicionaments i les idees sobre aquestes qüestions.



El primer cap de setmana de juliol, el 37 Congrés Federal del PSOE feia públicament i contundentment una defensa unànime del model d'immersió lingüística de Catalunya i un pronunciament explícit sobre el plurilinguisme d'Espanya i el valor i la riquesa que a Espanya li dóna el fet de no ser monolingüe sinó lingüísticament i culturalment variada i diversa. El Congrés Federal va aprovar per unanimitat el document El plurilingüismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional. Un document que proclama idees i fets tant importants com aquests: "La Constitución de 1978 recoge en su texto la concepción plural de España. Se dibuja así un país autonómico. un Estado compuesto con distintas lenguas que marcan una realidad diversa, rica y compleja que tenemos la fortuna de vivir. Somos de los pocos paises que tenemos este patrimonio y por esos sensibilizar, defender y potenciar est realidad es un deber ineludible de todas las instituciones públicas. Se hace necesario velar para que la existencia de esta diversidad no se transforme en enfrentamiento y recelo, sino al contrario, en factor de cohesión y de unión en la diferència. (...) La demas lenguas españolas (además del castellano) son también oficiales en sus respectivas Comunidades Autònomas de acuerdo con sus Estatutos de Autonomia. Esta cooficialidad constitucional-estatutaria debe de ser efectiva, siéndolo con respeto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico sin exclusión. Estas otras lenguas, también españolas y por lo tanto patriomonio de todos necesitas en paralelo una proyección y una protección. No tiene sentido pensar que el castellano debe defenderse de ellas. El fortalecimiento de cualquiera de estas lenguas no va en detrimeto de la otras. No existe, y es un error formularlo en estos términos, una competicición entr lenguas. Porque la construcción plural del Estado no es un juego de suma cero donde lo que gana uno li pierde otro, sino de suma positiva, donde todos ganamos en riqueza cultural. (...) El bilingüismo es el que garantiza la igualdad plena de derechos lingüísticos. (...) Conocer dos lenguas oficiales (además de las extranjeras que se incorporan) hace que seamos mas libres, porque nuestro futuro laboral, las relaciones interpersonales, el nivel de formación y capacitación al que habremos llegado serán mejores. Este modelo permite una mayor integración y una mayor garantía de igualdad de oportunidades (...) Los socialistas no pensamos que las lenguas cooficiales españolas sean unamera anécdota, algfo encomiable con lo que tengamos que convivir pacientemente, porque así lo pensamos y sentimos políticamente y porue así lo establece la Constitución, con la certeza de que ello no va en absoluto en detrimento de la lengua de todos, el castellano. (...) Las lenguas de España están destinadas a unir y no a separar. El lenguahe es el vehícuño para el diálogo, para el conocimiento y para el progreso. Hagamos de la preservación y el impulso de nuestro rico patrimonio lingüístico un motivo mas para unir voluntades, esfuerzo e ilusión en el progreso común de todos los ciudadanos y ciudadanas de España." Vegeu el text sencer clicant aquí.

Avui mateix, els socialistes catalans hem celebrat el nostre 11è Congrés. Tota la ponència traspua el sentit catalanista del partit i el model de respecte lingüístic que propugnem, afermant la defensa de la política de foment per la llengua catalana, afermant el nostre model del país que volem, amb la llengua pròpia, respectuós amb les seues llengües i defensor del caràcter plurilingüe de l'Estat i de la necessitat de suma, com a element d'enriquiment, i de la necessitat de rebutjar tot tipus d'enfrontament per motius lingüístics. Les llengües, per a nosaltres, serveixen per conèixer-se millor, per sumar, per entendre els altres, per sentir-nos més units. No pas per confrontar, ni menys encara per dividir.

Recomano llegir la ponència sencera d'aquest 11è congrés del PSC. Es important. Només un detall. En el capítol Nou Impuls de les polítiques socials, el model de la política lingüística del PSC hi apareix de manera clara i rotunda com una política important de l'estat del benestar actual. "La política lingüística del segle XXI, tal com l'entenem els i les socialistes, no és una política basada en la identitat ni en la confrontació. Per al PSC fer política lingüística significa treballar per garantir les competències lingüístiques de totes les persones que viuen a Catalunya, en català -i aranès a la Val d'Aran- i castellà, i posar les bases perquè a mig termini els ciutadans coneguin fins a dues llengües internacionals més. El coneixement i el domini funcional lingüístic de diverses llengües afavoreix les oportunitats d'accés i de desenvolupament en les complexos entorns laborals i socials, locals i globals. Per al PSC, la política lingüística és doncs una política pública, social, estuctural i bàsica, això és, enfocada a la cohesió social, a la integració, a la mobilitat social i entre territoris, amb l'objectiu de garantir els drets de les persones, i adreçada a la cobertura de les necessitats, diverses també desd el punt de vista lingüístic, de la població. Aquests aspectes afecten directament el benestar de totes les persones que vivim a Catalunya. Com a important exemple de cohesió en l'espai lingüístic, els socialistes volem fer públic el nostre suport a l'establiment de convenis entre els governs de la Generalitat de Catalunya i la Gneralitat Valenciana perquè, de mutu acord i amb la corresponent planificació de l'espectre radioelèctric, les emissions de TVC puguin ser vistes a la Comunitat Valenciana, i les de Canal 9 a Catalunya, en la mateixa linia de l'acord ja subscrit amb les Illes Balears perquè les emissions de TV3 es vegin a les Illes Balears i les de Ib3 a Catalunya".

La comparació entre l'un model de país i un altre es clara, evident i contundent. Els socialistes vam dir en un moment donar, ens estimem més els FETS que no les PARAULES, i el que anem fent són convertir idees que explicitem en fets i en accions positives per al conjunt... la gesticulació, la demagògia, la gesticulació i l'insult irrespectuós... respon a una altra manera de fer les coses... que, sortosament per a les persones que vivim en aquest país, no són les nostres.