Un segle de commemoració del 8 de març, com a Dia Internacional de les Dones.. una colla de millores aconseguides, una colla de reptes per aconseguir... no només per ser dona, sinó per ser persona.

Avui vuit de març, a una bona part de poblacions i ciutats del món democràtic se celebren actes de commemoració. 100 anys que la socialista Clara Zetkin va proposar aquesta celebració per promoure el sufragi universal femení, 30 anys de l'adopció de la Convenció per eliminar la discriminació contra les dones i 15 anys de la creació de la Plataforma d'Acció de Beijing. Popularment, parlem del dia de la dona treballadora, per reivindicar la situació encara de d'invisibilitat en què les dones tenen respecte els homes, la situació de discriminació real que encara els afecta respecte els salaris, etc.  Avui s'han sentit arreu discursos, intervencions fetes per dones i per homes contra aquesta discriminació i aquesta invisibilitat. És important que sigui un dia en el qual no sigui exclusivament fet, dit i reivindicat per les dones. Aquest no és un dia dedicat a una minoria que es queixa: és un  dia dedicat a una  part important de la població, més de la meitat, que reclama,   conjuntament, a la vora de, amb l'altra meitat, el seu paper social. En igualtat de deures -que ja té i els compleix- i en igualtat de drets, que té també sobre el paper sens dubte. Sortosament, estem en una societat democràtica que garanteix drets i proclama la no discriminació. La pràctica no deixa de ser un pèl diferent i per això la commemoració d'aquest dia té encara sentit. Per raons culturals, de diferenciació social, per costums enquistades,  la major part de vegades, la conformació de la trajectòria vital, de la biografia professional d'una dona és més difícil i complexa. La biografia personal, laboral i vital de qualsevol persona depèn d'una sèrie d'elements personals  - competència personal, ganes, expectatives, esforç, sort. etc. - i alhora d'una colla d'elements socials -lloc de naixement, estatus familiar i social, cultura, capital social, encaix social, estereotips, oportunitats, etc. Les dones afegeixen a aquests encara alguns elements particulars que estan en l'esfera dels estereotips culturals que encara els afecten i de la càrrega de responsabilitat afegida que porten històricament afegida en tant que dona, de formar la família, de portar en exclusiva l'atribut de la maternitat.

Els canvis que costen més són els que tenen a veure amb aspectes culturals, i en aquest terreny queda un camp immens per córrer. Tant per a les dones com per als homes. Perquè la societat és una construcció humana feta dia a dia, amb el conjunt i la participació de tothom que en forma part. Els canvis socials perquè realment esdevinguin canvis, no n'hi ha prou amb reivindicar-los cada any, cal voler-los, cal empenyer-los, cal practicar-los i no només de paraula, sinó amb fets. I aquest voler, empényer, practicar... cal que sigui fet per tota la societat, no només les dones, sinó les dones i/amb els homes. I no pas perquè aquest sigui un guany per a la dona, que ho és indiscutiblement, sinó perquè és un guany col.lectiu que afecta tant a les unes com als altres. La societat, la societat democràtica que volem i per a la qual lluitem no és possible si es pensa com una sèrie d'individus o de grups aïllats. Com deia Pericles, hi ha dos models de societat, aquella en la qual marxen bé els individus considerats de manera individual i aquella que marxa bé col.lectivament. Em situo en aquest darrera idea. L'avanç de les dones no és només un avenç restringit, grupal, és un avenç de i per a tota la societat. No vivim soles, aïllades, no hi volem viure perquè som individus socials, i en tant que individus socials reclamem lloc, espai, responsabilitat, presència... perquè som dones, però sobretot i especialment perquè som persones, individus socials,  i part fonamental -ment, idea, pensament, tasca, acció..- de la conformació d'una societat lliure i democràtica.

Al 2010 reptes importants de present. A les dificultats existents encara, tot i els guanys aconseguits que es veuen especialment si fem una ullada enrera i  comparem la situació amb deu, vint, trenta anys enrera, s'afegeixen les dificultats d'una societat complexa, diversa, amb més mirades de dona, amb més mirades culturals sobre la dona -no totes coincidents, no totes democràtiques. El futur que imaginem, el futur que vulguem construir, l'hem de començar a bastir en aquest moment. Aquesta diada que té veu i reiovindicació de dona, ha de ser també la de totes les dones. Occidentals i sobretot les no occidentals d'origen que ja ho són en la mesura que viuen aquí, amb nosaltres. No n'he vist en les celebracions d'avui. S'imposa una reflexió i una obertura cap a elles.  Amb elles.  I amb ells. També són part de la societat, aquesta societat també és la seua. La seua veu  compta i els seus drets també són imprescindibles.

Llegeix el manifest del psc  sobre el dia Internacional de les dones. El pots trobar en aquesta adreça:
http://www.socialistes.cat/psc/contingut/descarregar/212406/3513908