Enguany Lleida, la meua ciutat, commemora l'any Marius Torres. La web de presentació del Centenari comença dient: L’any 1910, al carrer Major de la ciutat de Lleida, un 30 d’agost, naixia Màrius Torres. El nom del poeta sempre ha estat un referent de la nostra ciutat, un emblema de Lleida. Ara, Lleida sencera, a l’uníson, li vol retre homenatge i vol fer passos perquè l’obra del nostre autor més reconegut arreu sigui definitivament difosa de forma universal, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Totes les institucions de la ciutat, les entitats culturals i el teixit civil hi tenen cabuda en aquest objectiu comú, perquè sumant esforços i inquietuds vencerem l’oblit que el propi poeta esmentava en un dels seus versos i que en primera persona deia: “ jo vull la pau, però no l’oblit”. http://mariustorres.paeria.cat/ca/any-marius-torres
Marius Torres deu estar molt content perquè no només els que l'hem llegit i recitat des de petits el recordem sinò que ha passat ja a formar part del patrimoni cultural que han fet seu les persones que, tot no havent nascut a la ciutat han adoptat la ciutat de Lleida, les seues llengües, el català i la cultura local (local i universal alhora) com a pròpies.
La mostra d'això que dic: una que m'omple d'orgull a diferents nivels i per diversos motius personals i professionals. Encara que faci uns dies que es va dur a terme és tant atemporal i important que vull destacar-la en el meu blog. L'activitat Recitem Torres. No va ser un recital més. No és, perquè els mitjans virtuals fan que la veu i les paraules romanguin encara en l'espai temporal com si escoltéssim en directe. I no va ser un recital qualsevol perquè van ser un Màrius Torres inèdit. Els seus poemes més emblemàtics van ser viscuts i dits per alumnes del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Alumnes estudiants de llengua catalana, no nascuts a la ciutat de Lleida, vinguts d'arreu del món, lleidatans d'adopció. Persones que van fer seu el poeta, els seus versos, i el van actualitzar amb les pròpies sensacions i els missatges vitals i gestuals.
Sempre dic que les persones que arriben a Catalunya i que coneixen les nostres comarques i les fan seues, que van a aprendre català, ens donen moltes lliçons a les persones que hem nascut aquí. Mai els agraïrem prou la seua generositat a triar el bo i millor de la nostra cultura i fer-la també seua. I ho fan amb un respecte i implicació molt més gran que la que nosaltres acostumem a posar en la seua. Ens donen exemple i ens ensenyen coses. Els i les lleidatans que reciten Màrius en aquesta actuació ho fan des del sentiment de qui ha trobat un tresor i el comparteix. El comparteix amb nosaltres, justament, oferir-nos la seua interpretació passada pel filtre -important, profund, sensible- del seu bagatge cultural, ric i complex.
http://www.youtube.com/cpnlcat
(obriu aquesta pàgina i cliqueu damunt de Recital de Màrius Torres del Centre de Normalització Lingüística de Lleida..)
Els avantatges de les noves tecnologies fan que aquella declamació que es va fer el dia 21 d'abril, sigui encara viva, present i accessible, com si es fes ara mateix. Us convido a gaudir-ne. Escolteu atentament, poseu a un nivell mitjà el so i deixeu-vos seduir per les paraules del poeta lleidatà universal....
.........jo vull la pau.....
