17 oct 2010

UN DIVENDRES PLE D'ACTUACIONS INTERESSANTS

El 15 d'octubre, divendres, hem tingut  Lleida dos activitats molt  interessants de política lingüística. Vaig tenir l'honor i el goig de participar-hi, en l'una i en l'altra. A primera hora del matí vaig inaugurar, conjuntament amb el president del Consell de Centre i el president del Centre Llatinoamericà una Jornada d'Acolliment Lingüístic. Una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de Lleida i de la Secretaria de Política Lingüística a la qual estaven convidats una cinquantena llarga de professionals de diferents organitzacions que treballen en aquest àmbit. Una jornada de treball intensa en la qual es van presentar diferents iniciatives, com ara les experiències del CNL de Lleida en les tres aules polivalents i multimèdia que té muntades a Lleida, a Cervera i a Tàrrega des de les quals posen a l'abast, des d'una política de proximitat i de treball de l'entorn, l'aprenentatge de la llengua catalana a les persones que encara ni l'entenen ni el parlen. Es va presentar també la darrera inicativa de la Secretaria de Política Lingüística: el Cercador de recursos per a l'acolliment lingüístic. També es va presentar el curs de ràdio Onescat i la plataforma Espurn@, una magnifica plataforma col.laborativa de treball en xarxa. Tal com vaig dir en la inauguració de les jornades hem d'agrair molt la feina a totes les persones que van organitzar la Jornada, les que van presentar les iniciatives i van treballar tot el dia compartint experiències amb l'esperit de millora que els caracteritza. Tal com vaig dir en la inauguració les trobades periòdiques professionals són imprescindibles. No hi ha avenç sense diàleg, sense intercanvi de parers i maneres de fer; no hi ha seguretat en un mateix sense pors i sense errors; no hi ha seguretat tampoc sense preguntar, compartir i provar. No hi ha perfeccionament sense aprendre dels altres i amb els altres.  No hi ha avanç, seguretat ni perfeccionament, ni es pot treballar per resoldre els problemes sense idees, sense assajar coses noves i sense risc, sense innovació.

Pel que fa al Cercador de Recursos, vull dir que n'estem molt satisfets. La de Lleida és la quarta presentació que en fem a diferents sectors i la recepció és realment interessant. Vam sortir amb 400 recursos i  la xifra va en augment per la generositat de les persones que elaboren materials, per la necessitat que hi ha de disposar d'un contenidor específic que els aglutini i doni la possibilitat de trobar-los tots en un clic.http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=acolliment&tipusCerca=cerca.acolliment&action=CercaPortals

Neix d’observar la realitat, de  palesar la necessitat de dinamitzadors, voluntaris, monitors, etc. de  persones no professionals de l’ensenyament de la llengua catalana   que en el si de l’associació o organització a la qual pertanyen que desenvolupa activitats d’acollida genèrica de persones adultes immigrants,  en qualsevol lloc del territori i en qualsevol moment de l’any,  necessiten sovint atendre  grups de persones, d’origens diferents,  per ensenyar-los els rudiments, les nocions més bàsiques de la llengua catalana perquè puguin començar a entendre i a desenvolupar-se en la ciutat o el poble on han arribat.  
Aquestes persones sovint s’adreçaven a la Secretaria i encara més als centres de normalització lingüística a la recerca de suport, materials, idees, assessorament, etc. Ens demanaven com ho faig? Amb què ho faig? Quin material hi ha?  Què puc utilitzar? on el puc trobar? 
 
Val a dir, com a reconeixement a aquestes persones que tot i que no tenen perquè tenir coenixements de didàctica, de metodologia perquè no són professional de l’ensenyament, que se n’acaben sortint prou bé. Tanmateix  vam pensar que realment hi ha moltes organitzacions i associacions que fan aquesta tasca d’acolliment i que en el cas de l’aprenenatge del català  no n’hi havia prou amb les indicacions que els donàvem i que, si ens anaven degotant aquestes demandes, calia suposar  que hi havia un buit una inquietud i una necessitat que ens calia cobrir.
 
La primera raó ha estat, doncs: la necessitat d’ajudar, d’assessorar,  de fer fàcil aquesta ajuda i assessorament i posar-la de manera fàcil i ràpida a l’abast de tothom.
 
Vam comprovar també la diversitat sinó també la dispersió de materials i recursos existents. Sovint a la resposta què hi ha? responem hi ha de tot, segur que el que busques ho trobes. Realment en aquests moments hi ha molts recursos i materials que s’han anat elaborant,  però estan dispersos en webs diverses, estan a mans dels seus propis creadors, en ocasions no se sap on ni com localitzar-los, etc.  Vam pensar que per fer encara més fàcil i útil l’assessorament, calia organitzar un espai aquesta quantitat de recursos per tal que la persona interessada els pogués trobar ordenats i sistematitzats.
 
La segona raó  va estar doncs, la voluntat de facilitar la recerca, d’atançar els recursos existents a qui els pogués necessitar, de fer-li fàcil, ordenant-los i sistematitzant-los
 

Vam pensar també que com que  les persones que feien aquest primer acolliment lingüístic no tenien perquè tenir nocions de metodologia ni didàctica, els podria ser útil tenir una orientació metodològica que els pugués orientar segons els grups que tinguessin i les llengües d’origen que aquests tinguessin.
 
La tercera raó va estar, doncs, posar a disposició d’aquestes persones orientacions de metodologia bàsica que els ajudés a fer més fàcil la seua feina i sobretot que els donés més seguretat.
 
 
Finalment, vam pensar que si volíem  -com volíem- arribar a tothom, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, de manera ràpida, àgil- ens calia fer-ho aprofitant les noves tecnologies, per tant elaborant un cercador en un espai web.
 
La quarta, per tant, és la voluntat d’agilitat, d’arribar a tothom en qualsevol circumstància i donar-los més autonomia de treball.
 
 
I, encara ens hi va empényer  una altra cosa, i aquesta farà la quarta  raó per la qual vam encetar el projecte de desenvolupar el cercador de recursos, que és la necessitat que observàvem de compartir materials, recursos, d’incentivar l’elaboració de nous materials per a necessitats específiques,  la necessitat de posar-los en un espai comú que eviti el que passa massa sovint que davant d’una necessitat  creem una cosa nova sense saber que potser algú ja l’ha creat abans. La socialització del coneixement, el treball compartit i coordinat és una  altra raó –i no petita- per la qual ens hem plantejat aquest cercador que s'afegeix a la quantitat important de recursos de la Secretaria de Política Lingüística. http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Acolliment/arxius/09febr_TA_recursosacollimentling.pdf

La segona activitat del divendres dia 15, que va ser per a mi especialment emotiva, va ser la Jornada "L'ús del català a la Justicia, organitzada pel Consell dels Il.lustres Col.legis d'Advocats de Catalunya.  Després de la benvinguda del president del Col.legi d'Advocats de Lleida i de la presidenta del CICAC, conjuntament amb Isidor Garcia, director general de Recursos del Departament de Justícia, Josep Canició, degà de Tortosa i president de la Comissió de Llengua, vam poder explicar la tasca que hem fet aquesta legislatura pel foment del coneixement i de l'ús de la llengua catalana de l'àmbit de la Justícia. Tal com vaig dir, mai com en aquesta legislatura s'ha enfocat la política lingüística com una actuació transversal i mai s'ha treballat tant, i de manera més coordinada i efectiva, en aquest àmbit.  Va ser  un plaer immens, poder explicar a Lleida, els convenis signats amb advocats, notaris, procuradors, registradors; la tasca feta amb fiscals i jutges; la iniciativa engegada en el si de l'Observatori de la Justícia, de crear un grup de treball estable sobre l'ús de les llengües, en el qual participen representants dels diferents operadors jurídics, de la universitat, del Ministerio de Justícia, del Departament de Justícia i de la Secretaria de Política Lingüística. Va ser realment interessant poder explicar que, en el marc d'aquest grup de treball, hem consensuat un document de Pacte per als usos de les llengües oficials de l'àmbit del dret. Entre les persones que hi van assistir hi havia també les persones col.laboradores entusiastes que han treballat en aquest tema del CICAC, el departament de Justícia i la Secretaria, la Maria Vergés, l'Elisabet Samarra, la Carme Egea, l'Anna Valera... vam poder agrair-los públicament  el suport i la dedicació constant als projectes i a les idees innovadores. Sense aquest equip res hagues estat possible. Un altre cop gràcies de cor.

La Jornada va continuar amb una superinteressant taula rodona en la qual van participar el president de l'Audiència de Lleida, Francesc Segura; l'advocada Magda Oronich i l'advocat de Lleida Simeó Miquel. Tots tres van coincidir en diferents idees. En poso en valor 4: 1. optimisme: No hi ha raó per no usar la llengua catalana, no només és possible sinó que és fàcil: fora pors. 2. realisme: Queda feina per fer, i tòpics i inèrcies per véncer encara. 3. responsabilitats: la responsabilitat de l'avenç és compartida: advocats, professionals i institucions. cal treballar alhora.  4. enfocament correcte: La metodologia que s'està desenvolupant en aquest moment des de la SPL i el Dept de Justícia és l'adequada.

Però el moment més emocionant va arribar al migdia. Amb el lliurament del VIè Premi Agustí Juandó Royo. Un premi que honora la tasca de promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia a aquelles persones, organitzacions, etc. que dediquen un esforç important a aquesta feina. El premi  en aquesta edició va ser per l'Antonia Forrellad Bracons, advocada de la ciutat de Lleida, amiga i companya de trinxera durant molt anys. Un premi merescudíssim  -ja era hora! va ser la frase que més en va sentir quan es va llegir els mèrits que avalen aquest premi.

A banda de tot el que es va dir, per a mi l'Antònia representa l'esforç, la tossuderia, el rigor, la qualitat lingüística, la passió per una feina que l'apassiona i en la que creu profundament. I, alhora, l'Antònia representa la senzillesa, la normalitat i la bonhomia. Moltíssimes felicitats!!   I felicitats al CICAC i al Col.legi d'Advocats de Lleida per haver encertat de ple amb aquest premi!